Resultats de la cerca

Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

Passà per enllaç als Taverner, comtes de Darnius, als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell, marquesos d’Albranca

Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar

Disputada des de l’època feudal pels ducs de Normandia i pels Plantagenet, el 1204 Felip II l’incorporà a França

Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac Pertangué als ducs d’Híxar Formava municipi independent a mitjan s XIX

Antigament fou donat als emperadors i reis i després als prínceps i ducs sobirans Actualment és donat als ministres, embaixadors, bisbes, etc

Els seus límits són al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat Els centres més importants són Arti i Alba Marquesat ~1000 posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió En morir Joan Jordi Paleòleg 1533, també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia L’emperador l’atorgà als primers 1536, bé que no se n'apoderaren fins el 1559 El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador Maximilià II Savoia aprofità…

El primer esment concret de la vila de Cassibrós data de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, a la qual els habitants de la població havien d’ajudar amb mig modi de blat a l’any De jurisdicció del lloc, antigament dels comtes de Pallars, va ser a la fi de les senyories dels ducs de Medinaceli, com a hereus dels ducs de Cardona En la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies parroquials del deganat de Cardós, l’any 1314, hi consta l’església de Sant Andreu de Calcibrós Tanmateix, a la fi del…

Estudià lleis a Pàdua Menà una vida agitada, agreujada per un caràcter inestable, al límit amb el desequilibri psíquic, cosa que en feu un símbol de l’artista genial i inadaptat Membre de l’Accademia degli Eterei, del 1565 al 1586 estigué sota la protecció dels ducs de Ferrara, amb els quals trencà violentament En 1586-92 visqué a la cort dels ducs de Màntua, i posteriorment, reclòs en un monestir de Roma Escriví poemes amorosos que foren la base de múltiples madrigals La seva obra cabdal és, però, el llarg poema èpic La Geru salemme liberata , molts fragments del…