Resultats de la cerca
Es mostren 906 resultats
El Congrés dels Estats Units detecta espionatge nuclear per part de la Xina
El Congrés dels Estats Units revela que el Govern xinès ha espiat la indústria nuclear nord-americana En un extens informe, elaborat per nou congressistes sota la coordinació del republicà Christopher Fox, s’arriba a la conclusió que des dels anys setanta la Xina ha modernitzat el seu arsenal atòmic gràcies al coneixement directe de la tecnologia nord-americana, i que ha compartit aquest coneixement amb països “enemics” de Washington Iran, Corea del Nord, Líbia, Síria i Pakistan El Govern xinès desqualifica les conclusions de l’informe, que considera “paranoies de la guerra freda”
Veneçuela aprova el projecte de Constitució de Chávez
El 71% dels veneçolans que exerceixen el seu dret de vot aprova el projecte de Constitució elaborat per l’Assemblea Nacional Constituent sota les directrius del president del país, Hugo Chávez La participació en el referèndum és només del 46% dels ciutadans, fet que en gran part cal atribuir a les pluges torrencials que pateix el país durant la jornada electoral i els dies següents, en què l’aiguat adquireix dimensions catastròfiques L’estimació del nombre de víctimes supera els 20000 morts, i el mateix Govern reconeix la impossibilitat de fer-ne un recompte fiable
teoria de la imputació
Economia
Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.
El fet que el valor del producte sigui el resultat d’una determinada combinació de factors fa molt difícil de definir l’aportació concreta de cadascun d’ells considerat aïlladament per això els marginalistes han elaborat diferents conceptes per arribar a una concreció d’aquella Així, Böhm Bawerk establí la diferenciació entre béns substituïbles i no substituïbles, i atribuí la formació de valors als no substituïbles Wieser intentà de remeiar les insuficiències d’aquesta teoria partint de la necessitat de cooperació d’ambdós tipus de factors i John BWark introduí el concepte de…
missa per a orgue
Música
Composició organística en la qual les diverses parts corresponen als textos de l’ordinari de la missa.
Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició
Resource Description and Access
Codi de catalogació d’abast internacional creat el 2011.
El nou codi RDA substituirà les Regles angloamericanes de catalogació, que des del 1967 eren utilitzades per les biblioteques a l’hora de catalogar els materials L’RDA ha estat elaborat per representants de les associacions nacionals bibliotecàries dels Estats Units, Austràlia, el Canadà i la Gran Bretanya, conjuntament amb les biblioteques nacionals de la Gran Bretanya, Alemanya i la Library of Congress Tot i que n'hi ha una versió publicada el 2011, de més de 1000 pàgines, encara no es dóna per definitiva Es preveu que entri en funcionament durant el 2013
Fuero de los españoles
Dret constitucional
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l’Estat espanyol durant el franquisme.
Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l’estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el 10 de gener de 1967 Tenia caràcter de llei fonamental Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d’associació per a fins lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l’estat Els drets reconeguts podien ésser suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei Fou derogat per la Constitució del 1978
Francis Bacon
Filosofia
Història
Filòsof i home d’estat anglès, baró de Verulam i vescomte de Saint Albans.
Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…
La qualitat de vida
Aquests mapes volen ser una primera aproximació a la qualitat de vida de les persones dels diferents estats del món La qualitat de vida és un concepte complex i subjectiu que inclou variables qualitatives que són difícils de mesurar, homologar i contrastar En aquest sentit s’inclou un mapa amb les dades de l’informe sobre el desenvolupament humà del 2002, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament que mostra les grans diferències entre Àfrica i Àsia meridional i la resta del món Aquest índex, elaborat des del 1990, inclou informacions diverses sobre la…
La Cambra de Lords britànica suprimeix el dret hereditari
La Cambra de Lords de la Gran Bretanya aprova el projecte de llei elaborat pel Govern de Tony Blair per a eliminar els membres de la Cambra que ho són per herència La proposta de Blair, aprovada amb 221 vots a favor i 81 en contra, considera en una primera fase suprimir 659 dels 751 lords hereditaris que hi ha actualment Els 92 lords hereditaris que conservaran el dret a assisitir a la Cambra, que són una concessió de Blair per tal de tirar endavant la reforma, seran designats per un procés de selecció interna de la Cambra dels Lords
Professionalització de l’exèrcit espanyol
El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra La llei fixa en 168000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol 48000 comandaments i entre 102000 i 120000 soldats i determina la desaparició del servei militar obligatori El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina