Aquests mapes volen ser una primera aproximació a la qualitat de vida de les persones dels diferents estats del món. La qualitat de vida és un concepte complex i subjectiu que inclou variables qualitatives que són difícils de mesurar, homologar i contrastar. En aquest sentit s’inclou un mapa amb les dades de l’informe sobre el desenvolupament humà del 2002, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament que mostra les grans diferències entre Àfrica i Àsia meridional i la resta del món. Aquest índex, elaborat des del 1990, inclou informacions diverses sobre la renda i l’accés als serveis de salut i educatius i a la participació dels ciutadans. A partir d’una de les informacions d’aquest informe s’ha elaborat un altre mapa, que mostra els percentatges de població per sota dels llindars considerats de pobresa, en què destaca el pes quantitatiu extraordinari dels grans estats asiàtics, mentre relativament s’accentua la pobresa de la major part dels estats africans. Sobre aquest mapa de pobresa s’ha superposat la ciutadania dels cinc-cents individus més rics del món segons l’informe Forbes del 2003, en què s’aprecia el pes dels Estats Units i d’Alemanya, i només Àfrica és novament exclosa d’aquesta variable minoritària.
Un dels mapes anamòrfics i el mapa gran s’han destinat a l’anàlisi territorial de la variable clàssica del producte interior (PIB) estatal per habitant. El mapa anamòrfic dedicat al PIB per capita confirma la marginació africana i de l’Àsia meridional. L’altre mapa, en canvi, representa el mateix, però amb les dades corregides quant al poder adquisitiu de les diverses monedes. L’originalitat d’aquest mapa, però, rau en el fet que el món ha estat dividit en unes regions que contenen aproximadament 25 milions d’habitants cadascuna, a partir de subdividir alguns estats i d’agrupar-ne alguns altres. La dimensió de les regions, doncs, és gairebé un mapa de densitat. La dimensió dels cercles és proporcional al volum del PIB de cada regió, i el color indica el nivell de PIB per habitant. El color més fosc correspon als PIB per habitant superiors als 20.000 dòlars anuals i afecta un 13% de la població mundial, repartida en un 40% a l’Amèrica del Nord, un altre 40% a l’Europa occidental i la resta entre el Japó i Oceania. Les regions en les quals el PIB per habitant supera els 10.000 dòlars acumulen un 21% de la població mundial i se situa a les altres regions europees, en alguns illots de prosperitat d’Àsia (Taiwan, Corea del Sud, Singapur, Hong Kong, Canton), en algunes àrees metropolitanes d’Amèrica Llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), la península aràbiga petroliera, les Petites Antilles i les regions africanes de Johannesburg, Botswana i Namíbia, com a grans excepcions. Quant a la resta, destaca el pes de les grans concentracions humanes de l’Àsia oriental i meridional i la dicotomia entre les regions litorals i les interiors de la Xina. Unes contraposicions similars es palesen a l’Índia, encara que més moderades, mentre l’Àfrica apareix sempre pobra i els sectors centrals de l’Amèrica del Sud són pobres i despoblats. Aquest mapa ha estat representat també en un gràfic que acumula la població i el producte interior de les diferents regions, de les més riques a les més pobres, fet que mostra la disparitat extrema que existeix entre el repartiment de la riquesa produïda a tot el món.