Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
Hans Georg Dehmelt
Física
Físic nord-americà d’origen alemany.
Graduat a Berlín, el 1952 marxà als Estats Units d’Amèrica, on es nacionalitzà el 1961 El 1955 desenvolupà la trampa de Penning, que amb un intens camp magnètic i un lleuger camp elèctric estàtic permet capturar els electrons i els ions El 1975 ideà un mètode per a refredar els àtoms o partícules atrapats Aquests mètodes han permès estudiar detalladament electrons i ions El 1989 compartí el premi Nobel de física amb Wolfgang Paul
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té…
Joaquin Mazdak Luttinger
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en matèria condensada i en particular sobre el comportament dels electrons en sistemes de dimensió reduïda Després de doctorar-se en física pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué una plaça de professor a la Universitat de Columbia, on treballà fins la seva jubilació el 1993, quan n'esdevingué catedràtic emèrit Féu nombroses estades de recerca als laboratoris Bell Labs amb Walter Kohn, centrades en l’estudi del problema mecanicoquàntic de molts cossos La seva contribució més coneguda és la solució del transport d’electrons…
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
oxidasa
Bioquímica
Enzim present en moltes substàncies que té la propietat de fixar l’oxigen.
L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
cinyell de Van Allen
© NASA
Astronomia
Zona de partícules d’alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinyell.
Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més…
col·lisionador
Química
Accelerador de partícules en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar-ne l’excitació energètica, la combinació o el trencament i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna.
Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració…
Walter Kohn
Física
Físic austríac.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina