Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Ramon I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1035-68), fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.
Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa,…
Sant Jaume de Pallars (Tremp)
Art romànic
Abans del 1498 s’edificà a Tremp el convent dominicà de Sant Jaume o Schola Christi que el 1525 va rebre la protecció de l’emperador Carles V, i que vers l’any 1534 s’havia convertit en estudi general o escola convent Sant Jaume perdurà com a convent i escola fins a l’exclaustració del 1835, i fou enderrocat dos anys després Aquesta església fou edificada sobre una capella anterior dedicada també a sant Jaume, que devia correspondre a l’església de Sant Jaume esmentada en l’acta de dotació del 1079 —i també en la posterior del 1109— de l’església de Santa Maria de…
Sant Jaume de Montclar (Agramunt)
Art romànic
Aquesta església parroquial és al costat mateix del castell de Montclar, en un enclavament del municipi d’Agramunt dins la comarca de la Noguera Fou construïda sobre un edifici anterior segurament al segle XVII El lloc i el castell de Montclar són documentats des del segle XI, bé que les notícies històriques de la parròquia de l’indret són més tardanes El capellà de Montclar contribuí a la dècima papal del 1280 L’església de Montclar formava part de l’abadiat d’Àger, segons consta en una relació de parròquies d’aquest abadiat de 1373, on apareix l’església de Sant Joan de…
Otos
Otos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1 024 m) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar (límit oriental) i el barranc de la Mata (en part, límit occidental).
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de…
Acord de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh
Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia L’acord preveu que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació A Bakú una desfilada…
Castelló (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Amb aquest nom es conegué una fortalesa prop de Noves, en un enclavament de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó El topònim apareix al final del segle X Fou propietat d’Arnau Mir de Tost, i és esmentat en un document del 1041 com a “castro de Castellet ” Posteriorment es troba en documentació dels Caboet, on figura com una de les seves propietats Hi havia una església consagrada a Sant Joan No es coneixen restes del castell ni el lloc on era situat Fou una de les fortificacions ofertes per Arnau de Castellbò a Ermengol VIII d’Urgell com a contrapartida per obtenir l’autorització…
Santa Maria d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família…
Emirats Àrabs Units 2012
Estat
El dia 23 d'abril, el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, va visitar la petita illa d'Abu Musa, prop de l'estret d'Ormuz i de gran importància estratègica, fet que va generar una dura resposta de les autoritats dels Emirats Àrabs Units, que mantenen una disputa amb l'Iran per la sobirania de l'enclavament El Consell de Cooperació del Golf va denunciar la visita en considerar-la una provocació Aquest va ser el darrer episodi en la llarga disputa territorial sobre les illes d'Abu Musa i les dues Tunbs, controlades per l'Iran des del 1971, any que les forces britàniques es van…
l’Espunyola
El castell de l’Espunyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès al peu dels cingles de Capolat, ja al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel…
Santa Maria de les Illes (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una parròquia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina