Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Geòrgios Papandreu
Història
Política
Polític grec.
Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del …
Abidos
Ciutat
Població de l’Alt Egipte, situada a la riba occidental del Nil i uns 90 km al NW de Luxor.
Alberga un dels jaciments arqueològics més importants de l’Egipte antic en raó d’haver estat el lloc d’enterrament suposat d’Osiris Hi peregrinaven els egipcis per assistir a les representacions dels misteris osiríacs o per aixecar-hi una estela com a exvot Les restes arqueològiques més rellevants són el temple i el cenotafi o Osireion de Sheti I en bon estat ambdós, el temple de Ramsès II i el d’Osiris molt malmesos i les necròpolis la del Període Arcaic segons alguns, aquí foren enterrats els sobirans de les dinasties I-II, mentre que per a altres ho haurien estat…
Pau Sabater i Lliró
Política
Sindicalista.
Dirigent obrer Conegut pel sobrenom el Tero , s’afilià a la Confederació Nacional del Treball i fou president de la secció de tintorers del ram tèxtil de Barcelona Fou el primer militant del moviment obrer en ser assassinat pels Sindicats Lliures durant l’època del pistolerisme L’assassinat s’atribuí a Luis Fernández García, a les ordres del comissari de policia Bravo Portillo , suposadament per encàrrec dels germans Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial Detingut a la matinada del 17 de juliol al seu domicili, el cos de Sabater fou identificat a la Torre del Baró el 21 de juliol…
Món funerari de la ciutat de Tàrraco
Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…
cavalcada
Folklore
Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les…
Antoni Vicenç Domènec
Historiografia catalana
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…
,
Camil Visedo i Moltó
Historiografia catalana
Arqueòleg.
A partir del 1920 realitzà les primeres excavacions al santuari de la Serreta i, després, en altres jaciments ibèrics i prehistòrics dels voltants d’Alcoi Fou delegat en aquesta ciutat de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servicio de Investigación Prehistórica de la Diputació de València des del 1943 El 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, al qual donà tots els materials que recollí a les excavacions D’entre les seves publicacions cal destacar Excavaciones en el monte La Serreta próximo a Alcoy 1921-23, Prehistòria valenciana 1929, Algunas…
escarabat enterrador

Escarabat enterrador
Natural History Museum | Luxmmi Varathan & Craig Perl (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels sílfids que pertanyen als gèneres Necrophorus i Necrodes.
Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’Isabel II i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina