Resultats de la cerca

Dèspota de Mistra Morea, adquirí Clarença a causa del matrimoni 1428 amb una neboda de Carlo Tocco, comte de Cefalònia s’apoderà de Patres 1429 ocupà Grècia fins al mont Pindos i obligà el duc d’Atenes a reconèixer-li la sobirania El 1446, però, el soldà otomà Murad II envaí el despotat, que hagué de pagar-li tribut, i restablí la sobirania otomana sobre Atenes Constantí fou coronat emperador a Mistra 1449 i portat a Constantinoble per vaixells catalans Davant l’amenaça otomana sobre l’imperi Bizantí, per assegurar-se l’ajuda d’Occident feu proclamar a Santa Sofia 1452, contra el…

Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de…

Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-…

Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori…

Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…

Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘Pavelló…

Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò…

Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu exèrcit El…

Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà 376 Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila 434-453 En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible A la darreria del s V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història

Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’Acaia…