Resultats de la cerca
Es mostren 1441 resultats
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o…
nutricèutic | nutricèutica
Alimentació
Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir a la prevenció d'algunes malalties cròniques.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i aliment funcional
aliment funcional
Alimentació
Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic
desodoració
Alimentació
Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en aliments (com aigua, llet, farina de peix, soia, olis i greixos, hidrolitzants, etc).
Hom utilitza tècniques d’escalfament, destillació i adsorció per a líquids, unitàriament o en combinació La forma més específica i coneguda és el tractament d’olis i greixos durant la refinació
Autorització de l’enderrocament de les muralles de la ciutat de Barcelona
El govern autoritza l’enderrocament de les muralles de la ciutat de Barcelona L’ordre especifica que s'han de mantenir la muralla de mar, el castell de Montjuïc i la Ciutadella
hemòlisi
Medicina
Lisi dels eritròcits amb el consegüent alliberament de l’hemoglobina que contenen.
Pot ésser provocada pel verí de serps i d’abelles, per alcaloides com la digitonina i també per reacció serològica específica amb les aglutines del grup sanguini no tolerat, entre d’altres
grànul
Biologia
Element de forma més o menys esfèrica que hom pot observar a l’interior o a la superfície de cèl·lules, teixits o òrgans.
Pot ésser normal o patològic Hi ha una gran quantiat de grànuls gotes de greix, acumulacions de pigment, elements secretoris, etc que són anomenats segons el nom del descobridor o per qualsevol característica específica
diagrama de Stüve
Meteorologia
Diagrama termodinàmic molt utilitzat per a representar el perfil vertical de les variables que defineixen l’estat de l’atmosfera.
Té com a coordenades ortogonals la temperatura i la pressió elevada a un exponent que és el quocient entre la constant dels gasos ideals i la calor específica a pressió constant de l’aire sec
capçalera
Element de la xarxa que fa de pont entre la xarxa d’accés i la xarxa de transport, i que concentra el trànsit generat pels terminals servits per la xarxa d’accés, i el reencamina o bé cap a d’altres terminals, o bé cap a la xarxa de transport.
Hom parla de “capçalera ADSL”, “capçalera de cable”, etc en funció de la tecnologia d’accés específica Pot fer funcions de repetidor hub , commutador de xarxa swicth , o encaminador router , en funció de les seves capacitats
calorímetre
Física
Aparell que mesura la quantitat de calor emesa o absorbida en un procés físic o químic.
Ho fa mitjançant l’augment de temperatura calorímetre no isotèrmic o la transformació física, generalment una dilatació o un canvi d’estat calorímetre isotèrmic , d’un cos de massa i calor específica conegudes, anomenat cos calorimètric