Resultats de la cerca

Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb una cota mitjana de 245 m…

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’obertura de la…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME des del 1991, obrí diverses vies de gel a Escòcia Escalà l’esperó Walker 1986, la cara nord del mont Cerví 1987 i el pilar central del Freney al Mont Blanc 1990, entre d’altres Formà part d’expedicions a Yosemite 1988, als Andes del Perú 1989, la Cordillera Real boliviana 1991 o al Karakoram 1992 Com a patró de veler, obrí la via Rackham el Roig al sud-oest de l’illa Dragonera 1990 Des del 1994 centrà la seva activitat en el món de la vela, organitzant viatges i preparant el veler Estrella Damm per a la Barcelona World Race

El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental

És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m 2 Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC

Tenia un bec corni i les extremitats pentadàctiles Visqué en el Cretaci inferior a Europa, Amèrica del Nord, Mongòlia i nord d’Àfrica Els membres anteriors, menys desenvolupats que els posteriors, portaven en el primer dit una mena d’esperó que probablement tenia una funció defensiva De locomoció quadrúpeda, i ocasionalment bípeda, l’iguanodont feia fins a 9 m de longitud Presentava una bateria de dents encaixades com les teules d’una teulada, que es renovaven contínuament i que li servien per a triturar els vegetals amb què s’alimentava La part anterior dels maxillars no tenia dents, però…

És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…

El petit nucli de Pavia, situat uns 3 km al nord de Talavera, s’emplaça sobre un esperó que domina la vall de l’Ondara per ponent Tot i que l’indret de Pavia fou conquerit vers mitjan segle XI, del seu antic castell han arribat a l’actualitat escasses notícies documentals d’època medieval, i totes ja tardanes Consta que l’any 1243, en el testament atorgat per Serè de Montpalau, aquest personatge destinava el castell de Pavia per hipoteca dels diners que encara acreditava del dot de la seva filla Gueraula Posteriorment a aquesta data, la documentació referent al castell de Pavia deixa…

Debutà a l’inici dels anys cinquanta en el gènere de la revista a Madrid, i fou contractada per les companyies de Lola Flores, i posterioment, Los Vieneses, amb els quals actuà a Àustria i Alemanya El 1957 obtingué el primer gran èxit amb Te espero en el Eslava , al qual seguiren altres musicals, com ara La Bella de Texas i La Perrichola i, més tard, El hombre de la Mancha 1966 Notable també per les actuacions dramàtiques Divinas palabras , 1961 Fortunata y Jacinta , 1969 La Chunga , 1987, etc, fou molt popular a Buenos Aires, on protagonitzà alguns films Foren molt famoses les…