Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Ann Margaret Veneman

Ann Margaret Veneman
© UNICEF / Toutounji
Política
Política nord-americana.
Llicenciada en Ciència Política per la Universitat de Califòrnia a Davis i doctorada en Dret al Hastings College of Law de la Universitat de Califòrnia, en 1986-89 treballà al Departament d’Agricultura del Govern nord-americà, del qual exercí com a secretària adjunta 1991-93 i participà en les negociacions de la ronda Uruguai del GATT Després d’un parèntesi a l’empresa privada, el 1995 tornà a l’administració pública com a secretària del Departament d’Agricultura i Alimentació de Califòrnia, fins al 1999 Secretària d’Estat d’Agricultura del primer mandat Bush gener 2001-gener 2005, substituí…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
Antoni Castells i Oliveres

Antoni Castells i Oliveres
Política
Polític i economista.
Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les eleccions…
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el…
El PSPV elegeix Joan Ignasi Pla nou secretari general del partit
El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’…
Jordi Alarte i Gorbe

Jordi Alarte i Gorbe
© PSPV / PSOE
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, del 1993 al 1995 hi representà els estudiants al claustre i a la junta de govern Afiliat al Partit Socialista del País Valencià el 1994, el 1995 fou designat regidor de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs Després de les eleccions municipals de 1999, en què el PSPV guanyà per majoria absoluta, fou nomenat alcalde d’Alaquàs, càrrec que revalidà el 2003 i el 2007 també per majoria absoluta, i que compatibilitzà amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació Valenciana de Municipis i…
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París,…
Begoña Errazti Esnal
Política
Política basca.
Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a…
Maria Lluïsa Berasategui Dolcet
Esport general
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
El1975 ingressà a l’INEF de Barcelona, i en creà la biblioteca El 1982 constituí la Biblioteca de l’Esport per encàrrec de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya Collaborà amb la Universitat Carles III de Madrid en la identificació i la localització de llibres catalans antics de temàtica esportiva 1999 i el 2007 realitzà un estudi sobre la bibliografia de les publicacions periòdiques esportives catalanes impreses a Barcelona del 1856 al 1975 Fou secretària executiva de l’Associació Internacional d’Informació i Documentació Esportiva 2003-09 Entre d’altres…
via
Dret processal
Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions.
Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu Els tràmits del judici executiu per a obligar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina