Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
violeta africana
Violeta africana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes ornamentals, de la família de les gesneriàcies, de fulles d’un verd intens o variegades, vellutades o glabres, retallades o ondulades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra.
Necessiten força claror i una bona humitat es propagen fàcilment per esqueix de fulla i pecíol o per llavor, a la primavera N'hi ha multitud d’híbrids i són molt apreciades en jardineria
Reno
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nevada, EUA, situada al peu de la Sierra Nevada, vora el riu Truckee.
Centre comercial fusta, llana, material de muntanya, és també centre turístic, amb esports d’hivern Centre d’ensenyament superior University of Nevada, fundada el 1874 És coneguda com a lloc on és concedit fàcilment el divorci
esponja vegetal
Esponja vegetal
Mark Hyde, Bart Wursten, Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les cucurbitàcies, monoica i anual, amb circells, fulles lobulades, flors unisexuals de color groc i un fruit o carbassa cilíndric, de vegades corbat, de 30 a 50 cm de llargada i entre 10 i 15 cm d’amplada.
Originària de la regió paleotropical, és cultivada com a ornamental arreu del món pel teixit vascular del fruit sec, que es fa servir com a fregall o esponja de bany Es reprodueix fàcilment a partir de llavor
hemicel·lulosa
Química
Cadascun dels polisacàrids de cadena curta, derivats d’hexoses i de pentoses, que formen part, juntament amb la cel·lulosa, de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors i constitueixen les substàncies de reserva i de creixement.
Són insolubles en aigua i solubles en àlcalis diluïts del 4% al 5% Fàcilment hidrolitzables pels àcids, donen sucres diferents de la glucosa, principalment mannosa i xilulosa, i tenen menys resistència química i mecànica que la cellulosa
caprimulgiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn pocs individus, caracteritzats pel fet de tenir el cap ample, el bec curt i la cavitat bucal molt grossa.
Les potes són curtes, i el plomatge abundant i d’una coloració que els confon fàcilment amb l’ambient Són insectívors Els principals representants d’aquest ordre són l’enganyapastors Caprimulgus europaeus i el siboc Caprimulgus ruficollis
aurina
Química
Colorant groc del grup del trifenilmetà.
Forma cristalls de llustre verd metàllic fàcilment polvoritzables, insolubles en aigua, benzè i èter, solubles en alcohol És emprat com a indicador en alcalimetria i vira de color entre pH 6,8 groc i 8,2 vermell
cisteïna
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, polar, sense càrrega, que conté un grup mercapto de fórmula HSCH 2
CH(NH 2
)COOH.
En contacte amb l’aire s’oxida fàcilment i dóna el disulfur cistina La seva biosíntesi té lloc a partir de la metionina , la qual, passant per l’homocisteïna i la cistationina, separa finalment cisteïna i homoserina
arrabassat | arrabassada
Fitopatologia
Dit del cereal (blat, ordi, etc) afectat per una malura provocada per les males condicions ambientals: fred, falta d’humitat o deficient alimentació nitrogenada, etc.
Les plantes arrabassades presenten nanisme, fulles, tiges i arrels fines, fulles seques al voltant de la mota, etc Aquestes plantes raquítiques ordinàriament no arriben a fructificar, moren abans d’acabar el cicle evolutiu i són fàcilment atacades pel rovell
acetalfosfàtid
Bioquímica
Qualsevol dels fosfolípids naturals anomenats plasmalogen
pels històlegs que difereixen químicament de la lecitina
pel fet que la funció alcohol primari del glicerol no és esterificada per un àcid gras, sinó que està unida a un aldehid gras formant no exactament un acetal, sinó un èter α-etilènic.
L’aldehid s’allibera fàcilment per hidròlisi àcida i provoca la coloració vermella que donen els acetalfosfàtids amb el reactiu de Schiff reacció de Feulgen del plasmalogen Els acetalfosfàtids constitueixen el 10 per cent aproximadament dels fosfolípids cerebrals i musculars
capibara
Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables