Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi atorgat anualment, des de 1969, per Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 Antoni…
Àngels Gonyalons
Teatre
Actriu, cantant i ballarina.
Es professionalitzà el 1982 a la companyia de Paco Morán, i el 1987 protagonitzà el primer dels seus musicals La botiga dels horrors , d’H Asman i dirigida per J Lluís Bozzo , gènere en el qual en bona mesura s’ha especialitzat Després de Mar i Cel 1988 adaptació de l’obra d’À Guimerà pel grup Dagoll Dagom , s’associà a Ricard Reguant que l’ha dirigit en la majoria de produccions que ha protagonitzat posteriorment Estan tocant la nostra cançó 1990, de N Simon, el recopilatori de musicals Memory 1991, Tots dos 1993, basat en cançons de J Doncos, Germans de sang 1994, de W Russell, Blues en la…
Júlia Coromines i Vigneaux
Psicologia
Psiquiatra i psicoanalista.
Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…
Anton Busquets i Punset
Educació
Literatura catalana
Escriptor i mestre.
Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…
,
Raúl Román Guillot
Cinematografia
Muntador i director.
Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de Joaquim Coll i…
Arnau Olivar i Daydí
Cinematografia
Crític i cineclubista.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…
Tierra y Libertad
Publicacions periòdiques
Publicació anarquista fundada i dirigida per Federico Urales.
Quinzenal, aparegué inicialment a Gràcia, Barcelona 2 juny de 1888 — 6 de juliol de 1889 Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca gener de 1902-04 fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària 1 d’agost — 20 de desembre de 1903 gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra 1883 i Jerez 1892 Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de…
Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Entitat d’ensenyament fundada a Barcelona el 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella.
Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professors de català durant el període franquista A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores 1956, l’Escola de Disseny Elisava 1961, l’Escola Thau 1963, de tots els graus d’ensenyament i l’Escola de Periodisme de l’Església 1964 Té en funcionament estudis secundaris i preuniversitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants Des del 1984 és una fundació privada
Necròpoli de Tuells (Sarral)
Art romànic
Situació Vista general de l’excavació d’aquesta important necròpoli de tombes de lloses A Carreras La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal Mapa 34-16418 Situació 31TCF514923 Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions marianes, 300 m…
Miquel Cabanas i Alibau
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant i escriptor.
Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina