Resultats de la cerca

Estudià a Munic 1915-17 i Zuric 1917-20, i fou un dels fundadors de l’American Grand Opera Company de Chicago 1920 Dirigí el departament d’òpera a l’Eastman School of Music 1925-28, ensenyà filosofia a la Columbia University 1949-68, fou codirector de l’Electronic Music Center Columbia-Princeton 1959-80 i ensenyà composició a la Juilliard School 1971-73 Obtingué dues beques Guggenheim 1930-32, que li permeteren de dedicar-se a la composició de l’òpera Evangeline Entre les seves composicions cal destacar A Wisconsin Symphony , tres quartets de corda i un concertino per a flauta Compongué…

Fou alumna de Julio Gómez al Conservatori de Madrid, on es diplomà amb el premi d’honor Posteriorment fou finalista del concurs internacional de composició de Vercelli Itàlia Les seves obres per a veu i piano i grup instrumental han estat interpretades en moltes ciutats de l’Estat espanyol i Portugal a més, també se n’han fet enregistraments per a la TV portuguesa i en disc, com és el cas de Ronda Salmantina , Petenera de la Suite Hispana , per a flauta i piano, i Seis canciones españolas text de Federico García Lorca, per a veu, flauta i piano Ensenyà al Conservatori de Madrid L’Asociación…

Una de les seves primeres fetes fou robar el ramat d’Admet, guardat per Apollo Després de sacrificar uns quants animals del ramat als déus, amb els budells i una closca de tortuga construí la que es considera la primera lira Apollo trobà Hermes i li exigí el retorn dels animals, però finalment consentí a cedir el ramat a Hermes en canvi de la lira, el so de la qual el fascinà D’aquesta manera Hermes es convertí en pastor i inventà altres instruments, com la flauta i la flauta de Pan Zeus el convertí en el seu missatger i sovint se’l representa amb unes sandàlies alades Era…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual enregistrà moltes…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus alumnes hi hagué Ph Gaubert, G…

Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…

Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…