Resultats de la cerca

Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats 1195 Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França Pel tractat de Péronne 1200 obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis 1205, fou probablement mort per orde del tsar búlgar Fou succeït pel seu germà Enric I

Vida No es disposa de gaire informació sobre la seva etapa de formació, ni sobre els seus primers anys com a professional La major part de les dades són aportades per un dels seus deixebles, el teòric Gioseffo Zarlino Segons afirma aquest en el seu llibre Dimonstratione harmoniche Venècia, 1571, Willaert tenia intenció d’estudiar lleis a París, però, un cop allí, canvià els seus plans i es convertí en deixeble de Jean Mouton, músic al servei de la cort reial francesa en temps de Lluís XII i Francesc I Abans de traslladar-se a Itàlia, tornà durant un breu període a Flandes Tot i…

Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’imperi, fou…

Famós contemporani de Johannes Ockeghem, en compartí la glòria, a desgrat de llurs essencials diferències Músic de cort i addicte servidor dels ducs de Borgonya fins el 1482, els dedicà 75 cançons, gènere en el qual excellí Fou un mestre en el rondeau i la bergerette Els dos motets més originals són In hydraulis i Anthoni usque limina

Darrer rei merovingi, fou proclamat pels majordoms de palau Carloman i Pipí el Breu, fills de Carles Martell, que així posaren fi a l’interregne merovingi 737-43 Fou desposseït, tonsurat juntament amb el seu fill Teodoric i enviat al monestir de Sithiu actualment Saint-Bertin, prop de Saint-Omer quan Pipí el Breu prengué el títol de rei dels francs, el 751

Fill primogènit de Pieter Bruegel el Vell sobrenomenat Bruegel dels inferns per la seva preferència per les escenes d’incendis Fou deixeble de G van Coninxloo El seu catàleg és dubtós, a causa de les còpies que féu d’obres del seu pare Se li atribueix El rapte de Prosèrpina Museo del Prado, Madrid i L’incendi de Troia Besançon

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618

Fill del duc de Gancia Francesc de Borja-Centelles i Dòria Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace 1701 Austriacista, li foren segrestats els béns a la península Ibèrica

Vida El poeta Jean Molinet, en el text de la Deploració que escriví amb motiu de la mort del mestre Ockeghem, el fa deixeble d’aquest compositor el text fou musicat per Josquin Des Prés Aquesta afirmació, però, no ha estat demostrada Segurament es formà a Itàlia Durant els anys 1482-1485 apareix documentat a la catedral de Siena com a cantor, i després retornà als Països Baixos i s’empleà com a cantor a la catedral de ’s-Hertogenbosch La seva activitat com a compositor degué començar en aquesta època L’any 1492 entrà a servir a la capella borgonyona de l’arxiduc Maximilià, i quan aquest…