Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
enterotoxèmia
Veterinària
Nom donat a un grup de malalties provocades per la proliferació d’algunes espècies de Clostridium al llarg dels intestins i que són típiques del bestiar oví.
La difusió de les toxines té lloc a través de la sang Les enterotoxèmies es presenten com a conseqüència de modificacions de la flora microbiana de l’intestí, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de la flora enterotòxica Cwelchi, Cperfringens , etc Aquesta modificació pot ésser produïda per moltes causes, entre les quals la nutrició inapropiada, els aliments freds i aquosos, etc
Prudenci Seró i Navàs
Botànica
Briòleg i metge.
Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962
Joan Cadevall i Diars
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf.
Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi…
Estanislau Vayreda i Vila
Botànica
Botànic.
Germà de Joaquim i Marià Vayreda Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’ACCosta Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i…
Àngel Sallent i Gotés
Botànica
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i botànic.
Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial Fou membre corresponent de l’Academia Española Collaborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya 1913-23 Autor de la Flora del Pla de Bages 1905 i d’altres treballs publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana Noms dels bolets catalans 1916, Els noms dels ocells de Catalunya 1922 i Els noms de les plantes 1929
desertícola
Botànica
Zoologia
Dit de la flora i la fauna pròpies de les zones desèrtiques.
vitamina K
Bioquímica
Conjunt de substàncies liposolubles que actuen com a cofactor de les proteïnes involucrades en la coagulació sanguínia.
És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal
Michel Gandoger
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses
Joan Coder
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada
Pau Oliver
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Fou un dels lluitadors més destacats contra la filloxera a la Catalunya del Nord i un defensor aferrissat de la reconstitució de les vinyes amb mallols americans Actiu herborista, preparava una flora de la Catalunya del Nord quan el sorprengué la mort Llegà el seu herbari i la seva biblioteca a la Universitat de Montpeller i els seus treballs serviren de base per a la flora de Gaston Gautier Tingué també cura dels arxius locals de Cotlliure i publicà algunes notes sobre els costums de la seva vila natal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina