Resultats de la cerca
Es mostren 857 resultats
bo porqueria
Economia
Títol de renda fixa amb una rendibilitat molt per sobre de la de les emissions de deute més segures del sector públic, però alhora amb un risc d’insolvència també alt. Té una qualificació creditícia per sota de l’AAA, la considerada de primera classe per les agències de ràting.
Aquest instrument de finançament es popularitzà cap al 1980, quan Michael Milken, un executiu del banc d’inversió Drexel Burnham Lambert, els utilitzà per a finançar adquisicions d’empreses i per a fusions La seva carrera fulgurant, que li reportà una immensa fortuna i el sobrenom de rei dels bons porqueria, acabà el 1989 quan fou jutjat acusat de frau i enviat a la presó
Francesc Blasco Puig
Vela
Regatista.
Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, competí en diverses classes de veler Guanyà un Campionat d’Espanya en classe 470 1970 i un Campionat de Catalunya en classe finn 1972 Fou subcampió d’Europa en classe dragon a bord del Fortuna 1973, motiu pel qual rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Vela També guanyà dos trofeus Comte de Godó 1974, 1975
Enrique Wisser
Història
Política
Polític alemany, dit el Coix
.
Originari del Palatinat, formà part de la camarilla de la segona muller de Carles II, Marianna de Neuburg, que el nomenà secretari 1691 Aprofità la seva influència per a adquirir una fortuna quantiosa mitjançant la venda de càrrecs Aquesta actuació corrupta i escandalosa li valgué una gran impopularitat, fins al punt que hagué d’ésser nomenat ambaixador a Parma 1695 per tal d’allunyar-lo de la cort
Fadrique Enríquez y de Ayala
Història
Almirall de Castella.
Comte de Melgar, casà la seva filla, Joana, amb Joan II de Catalunya-Aragó Participà en les guerres civils castellanes s’oposà al favorit Álvaro de Luna, prengué part en la revolta nobiliària que deposà Enric IV Àvila, 1645 i feu costat al seu net Ferran d’Aragó i a la princesa Isabel Aconseguí una gran fortuna, i convertí Medina de Rioseco en el centre del seu mayorazgo
José Rodríguez Vázquez
Futbol
Futbolista.
A l’abril del 1910 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Club Fortuna Davanter centre, jugà amb el Barça durant quasi tres anys i disputà 62 partits i marcà 59 gols Fou capità de l’equip Guanyà un Campionat de Catalunya 1911, dos d’Espanya 1910, 1912 i la Copa dels Pirineus Orientals 1910, 1911, 1912 Al novembre del 1912 emigrà a l’Argentina i Xile
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
Rodrigo Calderón
Història
Polític castellà.
Al servei del vicecanceller de Catalunya-Aragó i, des del 1598, del duc de Lerma, n'esdevingué l’home de confiança i obtingué nombrosos càrrecs a la cort Aplegà aviat una fortuna important En 1612-14 fou ambaixador extraordinari als Països Baixos Felip III el féu comte d’Oliva i marquès de Sieteiglesias En caure Lerma 1618 fou empresonat, acusat de diversos crims i de corrupció administrativa, i fou executat tres anys després
Gaietà Huguet i Breva
Literatura
Escriptor i polític.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Cap al 1865 se n'anà a l’Amèrica del Sud, on exercí la docència Tornà a Castelló cap al 1874, entrà al partit federal de Pi i Margall i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor Escriví nombrosos articles en català a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics, i amb la seva fortuna personal subvencionà diverses iniciatives culturals
Ferran d’Ayerbe
Literatura catalana
Metge i poeta.
Vida i obra Fou metge del rei Pere el Conestable durant els anys 1464-66 Amb motiu d’una de les epidèmies que afectaren Barcelona molt probablement la del 1457, compongué el poema Contra fortuna adversa , el qual, caracteritzat pel seu elevat component retòric, gaudí d’un notable èxit El 18 de març de 1472 Ayerbe apareix documentat amb motiu d’un deute contret amb Pere Miquel Carbonell Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
pentasíl·lab
Literatura
Vers de cinc síl·labes.
A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina