Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Thomas Andrews
Física
Físic i químic irlandès.
Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica
David Allan
Pintura
Pintor escocès.
Format a Glasgow, visqué a Itàlia 1764-77, Londres i Edimburg des del 1780, on fou nomenat director de l’Acadèmia d’Arts Illustrà poemes del seu amic Robert Burns i es dedicà al retrat i als temes de la vida comuna del seu país, per la qual cosa és anomenat el Hogarth escocès
Adam Smith
Economia
Economista escocès.
Significa el punt de partida de l’ escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms Contribuí…
art escocès
Art
Art desenvolupat a Escòcia.
Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat imposats pel…
John Boyd-Orr
Història
Científic britànic.
Primer baró de Brechin Estudià l’erosió del sòl i el desenvolupament de la moderna metodologia agrícola, i s’especialitzà en dietètica Rector i canceller de la Universitat de Glasgow 1942-46, i president de la FAO 1945-48, fou premi Nobel de la pau 1949 És autor de Food, Health and Income 1936 i Food and the People 1941
Joseph Lister
Cirurgià anglès.
Essent professor a Glasgow després ho fou a Edimburg i a Londres, introduí a la seva clínica quirúrgica els primers mètodes d’antisèpsia a base de pomades fenicades i polvoritzacions d’àcid fènic, i obtingué una espectacular reducció de la mortalitat postoperatòria, abans causada, en gran part, per les infeccions És autor de l’obra On the Antiseptic Principle in the Practice of Surgery 1867
Guido Pontecorvo
Biologia
Genetista britànic d’origen italià.
La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària
Paulus Brill
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador flamenc.
Molt prolífic, pintà sobre tela, fusta, coure i també alguns murals Es destacà com a paisatgista, de primer sota la influència de Gilles van Coninxloo i després sota la dels venecians i la de Rafael, en la preocupació per la llum i per l’harmonia cromàtica Obres Diana i les seves nimfes i Pan i Sírinx ambdues al Musée du Louvre, Paisatge Glasgow i La creació dels animals Galleria Doria, Roma
Joseph Black
Química
Químic escocès.
Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aire aire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica
Clyde
Riu
Riu d’Escòcia (170 km).
Neix a les Southern Uplands, flueix en direcció SE-NW i desguassa al Firth of Clyde, l’estuari més profund de la costa occidental escocesa uns 103 km des de Dumbarton fins a l’illa Ailsa Craig, on hi ha els ports de Dumbarton, Port Glasgow i Greenock Les aigües del riu mouen hidrocentrals, i un canal navegable l’uneix amb el riu Forth A les seves vores hi ha el complex de drassanes més important de la Gran Bretanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina