Resultats de la cerca

Popularitzada per l’economista Arthur Laffer els anys vuitanta, intenta demostrar que, a mesura que augmenta el tipus impositiu ho fan també inicialment els ingressos, però, arribats a un punt determinat, nous increments de taxes els acaben reduint Aquesta tesi fou utilizada els anys vuitanta pels governs consevadors de Margaret Thatcher, al Regne Unit, i de Ronald Reagan, als EUA, per a defensar que les rebaixes impositives acaben generant més ingressos

Fou sotstinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït El nou govern moderat 1843 el nomenà alcalde corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears 1844, 1845, 1846

Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Els presidents de Rússia, Borís Ieltsin, i Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, signen a Moscou un acord pel qual es comprometen a aprofundir el desenvolupament d’un espai econòmic comú i a coordinar les seves polítiques d’Afers Estrangers i de Defensa A més, els dos governs acorden iniciar el procés de creació d’una moneda única a partir del 1999 per tal de configurar un Estat únic abans de la fi de segle

Després de la Segona Guerra Mundial la majoria dels governs han hagut d’aplicar plans amplis d’estabilització per a frenar els processos d’inflació i deflació acumulatius inherents al desenvolupament Bé que les mesures més sovint aplicades són les de tipus monetari, hom pot exercir també controls directes, sobre la inversió, el consum, l’ocupació, el comerç amb l’exterior fiscals, etc, per a superar els desequilibris tant per excés com per defecte

TPFerro, l’empresa concessionària que gestiona el túnel del Pertús, presenta concurs de creditors, i el jutge decideix que es liquidi La gestió de la infraestructura l’assumeixen els governs espanyol i francès El Govern espanyol sosté que l’Estat ha d’indemnitzar TPFerro, que deixa un deute de més de 550 milions d’euros TPFerro és una empresa constituïda a parts iguals per la francesa Eiffages i l’espanyola ACS de Florentino Pérez

L’Eurocambra aprova per 397 vots a favor, 207 en contra i 62 abstencions la directiva per la qual els governs amb circumscripció única amb més de 35 escons puguin limitar d’entre el 2 i el 5% la representació a l’Eurocambra Si aquest fos el cas a l’Estat espanyol, partits com el PDeCAT o ERC tindrien moltes dificultats per aconseguir representació La directiva s’aplicaria a partir del 2024

Els presidents dels governs de Catalunya i les Illes Balears, Jordi Pujol i Jaume Matas, signen a Palma un acord segons el qual el primer cedeix al Govern balear el control del senyal de les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a les Illes Divendres passat, Matas ja va signar a Bunyola un acord similar amb el president valencià, Eduardo Zaplana, que afectava el senyal de la televisió pública del País Valencià