Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
perídrom
Arquitectura
Galeria, espai obert que serveix per a passejar al voltant d’un edifici.
El terme és utilitzat, sobretot, per a indicar l’espai entre les columnes i la paret dels temples grecs i romans
Adrano
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Mercat agrícola vinya, cítrics al peu de l’Etna Fou anomenada Adernò fins el 1929 Vestigis grecs Castell del s XI
bombicí | bombicina
Tecnologia
Dit d’un tipus de paper de fibres de drap de lli barrejades amb midó.
El nom prové de Mambidx nom d’Edessa de Síria, dita Bambýke pels grecs, on era fabricat un paper de molta qualitat
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
Psammètic II
Història
Faraó de la dinastia XXVI (595-589 aC) Fill de Nekao II, realitzà una important expedició contra el regne de Kuš, amb seu a Napata.
L’exèrcit, compost d’egipcis i de fenicis, jueus i grecs, arribà fins a la tercera cascada i baté els cuixites 593 aC
Simeó I de Bulgària
Història
Tsar dels búlgars (893-927).
Fill tercer del príncep Borís I, succeí el seu germà el príncep Vladimir I, destituït pel pare pel fet d’haver-se inclinat cap al paganisme, i prengué el títol de tsar Admirador de la cultura grega, que havia conegut a Constantinoble, regnà en un país de gran prosperitat comercial, contra la qual atemptaren uns edictes de l’emperador Lleó VI Les reclamacions búlgares no foren escoltades i esclatà la guerra Simeó obtingué la victòria Els hongaresos, aliats dels grecs, entraren pel nord i derrotaren els búlgars Després d’un període de pau, en el qual floriren les arts i les lletres…
Giovanni Battista Doni
Música
Humanista, filòleg i teòric musical italià.
Vida Estudià filologia, filosofia i matemàtiques a Bolonya, al collegi dels jesuïtes de Roma, a Bourges i a Pisa, on es doctorà en lleis el 1618 El 1621 acompanyà el cardenal Corsini quan aquest estigué a París com a llegat papal davant el rei de França, i allà conegué Marin Mersenne Retornà a París en diverses ocasions el 1625 i el 1627 acompanyant el cardenal Barberini, amb qui també viatjà a Madrid el 1626 Durant tots aquests viatges aprofità per a visitar biblioteques i establir contactes amb altres estudiosos El 1629 fou nomenat secretari del Collegi Cardenalici, i el 1640 ocupà una…
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
Brăila
Ciutat
Capital del judeţ de Brăila, a Valàquia, Romania, situada a la vora esquerra del Danubi.
Port fluvial on poden arribar grans vaixells, és un centre comercial cereals i industrial siderúrgia, maquinària, fibres artificials, drassanes Fou fundada probablement en temps dels grecs
peltasta
Història
A l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que portava una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat —la pelta— molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.
Com a cos de combat, els peltastes grecs foren organitzats per Ifícrates i assoliren una gran fama sobretot en les formacions militars de l’època hellenística