Resultats de la cerca

També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a la Grècia…

Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats, sobretot de…

Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tabaré Jaume Behar, Barcelona, Ferran Repiso Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MSanz, ARibas FOTOGRAFIA Andreu Berenguer Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Helmut Berger tinent Rodríguez Haro, Xabier Elgorriaga Jaume Canals, Norma Duval Maria Aliaga, Craig Hill tinent coronel Burguete, Pau Garsaball comissari Manuel Bravo Portillo, Carme Elías Palmira, Eva Cobo Juanita, Artur Costa inspector Apolinar Sánchez, Alfred Lucchetti Llorenç Vinyes, Marta Sadurní…

Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…

Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…

La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…

El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret 1841 i es doctorà en lletres 1845 a la Universitat de Barcelona El 1836, incorporat al romanticisme liberal dominant a Barcelona, al voltant de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , que devers el 1839 abandonà per abraçar-ne el conservador, publicà una professió de fe romàntica a “El Vapor”, que el 1838 recollí, amb un estudi sobre el teatre antic castellà, diversos poemes, composicions en prosa i el poema dramàtic “Fasque Nefasque”, dins…