Resultats de la cerca

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor

Fundat per Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, nasqué amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català El 1984 publicà les primeres quatre referències del seu catàleg Oslo, Programa, Rockson i Javier Asesin El seu extens catàleg inclou obres de pop, rock , jazz , flamenc i folk i hi destaquen treballs de noms de referència de la música catalana, com ara Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Sau, Pep Sala, Adrià Puntí, Al Tall, Grup de Folk, Joan Amèric, Max Sunyer, Héctor Vila i Xesco Boix El 25 de setembre de 2004 celebrà el vintè…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb Edith Piaf…

Estudià guitarra amb Hector Quine a la Royal Academy of Music de Londres, on començà a impartir classes el 1971, i també llaüt de manera autodidàctica L’any 1969 fundà amb James Tyler el Consort of Musicke, dedicat fonamentalment a la interpretació de música del Renaixement anglès, inclosa l’obra completa de John Dowland, de la qual feu un enregistrament discogràfic Des del 1972 assumí individualment la direcció del grup La primera cantant que collaborà amb la formació fou Martyn Hill i posteriorment ho feu Emma Kirkby, habitual en molts dels seus concerts i edicions…

Es formà musicalment al Conservatori de Nàpols, amb C De Nardis i A Longo, i posteriorment perfeccionà el piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1919 debutà com a pianista a Trieste i començà una brillant carrera com a intèrpret solista, que compaginà amb l’ensenyament del piano en aquella ciutat 1919-21 Del 1921 al 1923 fou director assistent d’Héctor Panizza al Teatro Colón de Buenos Aires i d’Arturo Toscanini a la Scala de Milà, teatre on es presentà com a director el 1923 En 1941-67 fou catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori de Milà A partir del 1948 dirigí sobretot a…

Fundat el 1968 per Felipe Moreno, practica la lluita grecoromana, la lluita lliure i el sambo El 1971 aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya de lluita, competició que ha organitzat tres cops 1982, 2004, 2010 La temporada 2010-11 guanyà la Lliga espanyola de clubs de lluita, primera vegada que un club català assolí aquest títol Ha estat considerat el millor club de lluita d’Espanya en tres ocasions 1972, 1975, 1982 Alguns dels lluitadors més rellevants són Pol Canudas, Sergio Polo, Daniel Marín, Kildare Pérez, Albert Botías, Sviad Svanidze, Héctor Rodríguez, Kevin Ferrón, Lasha…

Creada a Mèxic, el novembre de 1954, per Francesc Farreras i Duran, Pere Ferrer i Batlle i Salvador Armendares i Torrent Mitjançant el seu suport econòmic pogué organitzar-se la Secretaria de la Presidència de la Generalitat i els seus serveis d’informació i enllaç Amb una remarcable eficàcia, un decret del president Josep Tarradellas, del 28 de maig de 1960, li atorgà rang oficial i en nomenà president l’exconseller Antoni M Sbert, tresorer Pere Ferrer i Batlle i secretari Joan Potau N'eren vocals Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bosch i Gimpera, Ramon Frontera i Bosch, Manuel Alcàntara i Gusart…

Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA…

Amb el nom artístic de Carmencita Aubert i, posteriorment, de Carmelita Aubert, fou una artista de renom en el món de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta Participà als espectacles de ‘Follies de 1931’, del ballarí Harry Flemming, al teatre Nou de Barcelona i formà un duo a la guitarra amb el cantant de tangos Mario Visconti i enregistrà com a veu tangos, valsos criolls i altres cançons Protagonitzà algunes pellícules dirigides pel cineasta JM Castellví, com Mercedes 1932, amb el cantautor argentí Héctor Morel, que assolí un gran èxit a Catalunya, i el film musical Abajo…