Resultats de la cerca

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Al servei del cardenal Otto Truchess von Waldburg a Roma 1562-63, Barcelona 1563-64 i Dillingen i mestre de capella de la catedral de Ieper fou excomunicat 1567 Perdonat per Roma, passà a Augsburg com a organista, i després al servei de l’emperador Deixà música religiosa, dins l’esperit de la Contrareforma, com misses, himnes i cançons

Foren començades a compilar el 1604 pel guru Arjan Dev Aquesta compilació, escrita en panjabi, antic hindi occidental, marathi i persa, fou continuada pels seus successors comprèn escrits i dites dels gurus, com també d’altres sants i savis, anteriors a Nānak Conté 3 384 himnes i és objecte de culte reverencial, entronitzat als temples sikhs

Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita

Representà la nova lírica coral tant en la música, a la qual estava subordinada la poesia, com en l’estil i en la tècnica Compongué nómoi , ditirambes, himnes i encomis El seu nómos titulat Els perses, conservat en un papir del segle IV aC, canta la batalla de Salamina amb un estil ric pel lèxic i per la mètrica

Els documents coptes més antics que hom coneix són del s II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del s I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians originals…

Residí molts anys a Polònia, i passà més tard a la capella de Stuttgart 1510-14 i a la de l’emperador Maximilià I Més tard fou mestre de capella de Ferran I d’Àustria És autor de misses, de motets i d’himnes llatins a quatre veus Deixà també cançons profanes a quatre i cinc veus sobre texts alemanys

Capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans Traduí el llibre de Job i himnes eclesiàstics Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l’estudi Mots catalans d’etimologia grega a la “Revista Catalana”

Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars

Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 Fou fundador de la Societat Filharmònica Olotense 1845 Escriví l’òpera còmica en dos actes La mejor la paga 1837, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos cors, dues misses de rèquiem i altres composicions religioses També és autor d’himnes, danses i d’una òpera, inacabada, Giuseppe Ricardo