Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
cicloturisme
Ciclisme
Especialitat no competitiva de ciclisme fruit de la fusió dels conceptes de la pràctica esportiva amb bicicleta i el turisme amb rerefons lúdic.
El cicloturisme es pot desenvolupar de manera individual, establint itineraris amb l’objectiu de conèixer una zona determinada o prenent part de diferents esdeveniments que s’organitzen sobre carretera o en camins Les bicicletes de cicloturisme no divergeixen gaire dels models de carretera i tot terreny segons la llargada del recorregut, la quantitat de dies i el tipus de terreny per on es desenvolupi l’excursió Els orígens El naixement del cicloturisme és parallel al de la bicicleta Tot i que en un primer moment aquesta fou un estri de transport, les classes benestants les utilitzaven per a…
Mare de Déu dels Còrrecs (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com també a un altre…
El treball agrícola i la vida a pagès
Treball de vinicultura segle XIII MDU / RM Per a l’home medieval, el pa era la base de l’alimentació i el conreu de cereals requeria la major dedicació del treball social No és estrany, doncs, que des de molt aviat la mesura del temps, per tant el control del temps, fos percebuda com una cosa intrínsecament lligada a l’exercici de les diverses activitats agràries i pastorívoles Com si fossin una transposició fotogràfica, realística, del temps viscut, els calendaris illustrats medievals reflectien quasi exclusivament labors agrícoles i ramaderes amb els seus corresponents productes i tècniques…
La integració ramadera
Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…
El seguiment de rapinyaires per satèl·lit
Exemplar juvenil de falcó de la reina Falco eleonorae marcat amb un emissor per satèllit a les illes Columbrets Malgrat la mida aparentment gran representa un 3% del seu pes, l’emissor no interfereix en el seu comportament i permet estudiar l’intercanvi d’exemplars entre les diferents colònies de cria de la Mediterrània, un aspecte molt poc estudiat fins ara Vicente Urios El seguiment d’ocells per satèllit és una tècnica que permet la localització de l’exemplar al qual s’ha collocat l’emissor, a qualsevol punt del planeta i al llarg de tota la vida de l’individu El conjunt d’ocells que es…
Sant Martí de Dosquers (Maià de Montcal)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església parroquial de Sant Martí de Dosquers, és al centre de l’antic municipi de Dosquers, el qual l’any 1969 fou agregat al de Maià de Montcal És un terme força petit, ocupat per un bosc d’alzines i roures, pasturatges i conreus de cereals i llegums, el qual es troba a la riba esquerra del Fluvià, a l’indret de la seva confluència amb el Ser, que hi aflueix per la dreta Mapa 257M781 Situació 31TDG798717 Per anar-hi cal agafar la carretera d’Olot a Figueres, que passa per Argelaguer…
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…
flauta travessera

Flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta de buf lateral Instrument molt antic i emprat en moltes cultures, la seva modalitat occidental actual consisteix en un tub cilíndric de metall proveït de forats i claus que es toca -bufant directament contra l’embocadura- sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l’instrumentista El seu nom podria derivar del llatí flatulare de flatus , buf i estar relacionat amb l’occità flauja i flaujol Morfologia i tècnica El disseny modern de la flauta travessera data de l’any 1847 i és una…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià, considerat el fundador de l’escola clàssica de violí.
Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina