Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
Les clarors de la nit
Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…
tundra

Distribució geogràfica de la tundra
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi i característic de la regió àrtica, caracteritzat per la migradesa de la vegetació i per la pobresa i la monotonia de la flora.
El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies
estrat
Arqueologia
Deposició de sediments arqueològics, deguda a causes naturals o antròpiques, que se superposa a una altra, cronològicament més antiga, en un jaciment.
Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment
Escola Catalana de Ciclisme

Alumnes de l’Escola Catalana de Ciclisme l’any 1998
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Escola de ciclisme de la Federació Catalana de Ciclisme amb seu al velòdrom d’Horta de Barcelona.
Fundada l’any 1985, imparteix classes de les especialitats de pista i bicicleta tot terreny Poc després de la seva creació, s’integrà dins el Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya, amb l’horitzó dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El primer any superà els 100 alumnes inscrits Alguns dels ciclistes més destacats que s’hi formaren són Xavier Gil, Jaume Yus, Isaac Gálvez o Joan Antoni Flecha
Domènec Juncadella i Ballbé
Literatura catalana
Escriptor.
Feu crítica teatral a La Veu de Catalunya i escriví a la premsa comarcal Poeta premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona, publicà Poesies 1919, Els camins de sang i de dolor 1923, Les albes de l’amor 1927 i Llibret de felicitacions 1927, i tres novelles rosa Quan l’amor neix 1931, Un altre horitzó 1932 i El giravolt del cor 1933 També publicà obres, del mateix caràcter, en castellà
,
coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
sòl d’anmoor
Geologia
Tipus de sòl, del sistema de Kübiena, que consta d’un horitzó superior d’humus de tipus anmoor
i un horitzó inferior gleïtzat.
Correspon a indrets molt humits, sovint inundats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina