Fiodor Dostoievski (1821-81) va posar el títol de “Les nits blanques” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se. I Alexandr Puixkin (1799-1837), en el seu poema “El cavaller de coure”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient:

“I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca...”

I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades...