Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola
Política
Partit polític angolès, fundat l’any 1966 per Jonas Savimbi com a guerrilla amb l’objectiu d’obtenir la independència de Portugal.
Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El 1994 el…
‘Abd al-Raḥmān II de Còrdova
Història
Emir d’Al-Andalus (822-852).
Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…
Violeta Chamorro
Política
Política nicaragüenca, de nom de soltera Violeta Barrios.
Filla d’una família benestant, el 1950 es casà amb el polític i periodista Pedro Joaquín Chamorro, l’assassinat del qual per les forces de Somoza 1978 la portà a l’activitat política al costat dels sandinistes El 1980, però, se separà del nou règim i es posà al capdavant del diari La Prensa , que transformà en portaveu de l’oposició al govern sandinista El 1990 guanyà les eleccions a la presidència del país encapçalant la Unión Nacional Opositora UNO, coalició que agrupà totes les tendències contràries al Frente Sandinista tot i que, un cop al poder, donà cabuda en el seu govern i en càrrecs…
Ho Chi Minh

Ho Chi Minh amb el general Giap
© Fototeca.cat
Història
Nom que adoptà Nguyen That Thanh, revolucionari i polític vietnamita.
Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència Viêt-minh i s'…
operació Plom Fos
Militar
Nom que rebé l’ofensiva militar israeliana sobre Gaza, controlada pel Govern de Hamàs, com a represàlia pel continu llançament de míssils des d’aquest territori sobre Israel.
Tingué lloc entre el 27 de setembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, i acabà amb un alto el foc per part d’ambdós bàndols De la part israeliana hi hagué 13 morts, i de la part palestina entre uns 1170 i més de 1400, segons les fonts, i amb una proporció també discutida de militars o militants i civils Al setembre del 2009 una missió de les Nacions Unides emeté l’anomenat informe Goldstone , en què s’acusava ambdues parts de crims de guerra i de possibles crims contra la humanitat Discutit sobretot pel Govern israelià, el principal responsable de l’informe, Richard Goldstone, es retractà a l’…
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…
İlham Əliyev

İlham Əliyəv
© OTAN
Política
Polític azerbaidjanès.
Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat novament en…
Mitridates VI del Pont
Història
Rei del Pont (111-63 a C).
Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau 84 aC Els anys…
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la tercera guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina