Resultats de la cerca

Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum 1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclusió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera, que comprenia mapes, realitzats amb la collaboració de diversos cartògrafs i geògrafs Una secció d’aquest atles inclou la Hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio , on figuren mapes del País Valencià i del Principat de Catalunya aquest representat com un territori rectangular, amb les cares estretes a l’Ebre i als Pirineus, i que serví de base a altres cartògrafs cartografia a partir del 1580 i al llarg del s XVII Publicà…

Com que és una mar molt oberta a l’oceà no té les característiques hidrològiques pròpies de les mars interiors Parallela a la serralada Cantàbrica, arriba a una fondària màxima de més de 5 000 m A la plataforma continental de Biscaia 60 km d’amplada s’ha desenvolupat un canyó submarí de 280 km de llargada i 1 495 m de fondària, anomenat El Canalón La salinitat és inferior al 35‰ a l’interior, i hi ha una gran riquesa en plàncton La temperatura de les aigües superficials, pel gener, és d’11°C, mentre que a l’estiu arriba fins a 18°C al costat occidental Aquestes temperatures s’eleven encara…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…

Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció…

La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…

El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja existia al s…

El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears…

És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona