Resultats de la cerca

Els Tres Capítols eren escrits de Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d’Edessa Justinià els condemnà com a nestorians, i el seu decret fou ben acollit a Orient A Occident, la decisió imperial semblà un atac al concili de Calcedònia, i el papa Vigili refusà d’acceptar-la Cridat a la cort, signà, sota la pressió imperial, el Iudicatum 548, o la condemna dels Tres Capítols , però després se'n retractà L’emperador convocà un concili a Constantinoble 553, que condemnà els Tres Capítols El papa Vigili, després d’haver sofert presó i tortura, a Constantinoble,…

El matrimoni amb Maria de Borgonya 1477 augmentà les seves possessions amb el Franc Comtat, Brabant, Hainaut, Luxemburg, Holanda, Zelanda, l’Artois, Flandes i el Charolais Ja emperador, procurà de reforçar la seva autoritat, i, així, a la dieta de Worms 1495 feu aprovar la creació d’una cambra de justícia imperial, amb seu permanent a Frankfurt també feu aprovar la creació d’un impost gemeine Pfennig , ‘diner comú’ per tal de sufragar les necessitats imperials Més tard, intentà la creació d’una administració comuna als seus estats patrimonials i a l’Imperi la cancelleria àulica…

Situada al S de l’illa, prop del llac de Biwa, a la plana alluvial del Kamo Antic centre de la civilització japonesa, conserva moltes velles tradicions El seu prestigi dóna lloc a un important turisme, del qual viu el 5% de la població Important centre universitari, especialitzat en la investigació atòmica Conserva indústries tradicionals artesanes teixits i estampats de seda, brocats, lacats, porcellanes, joguines, sake , però la indústria moderna és més important i diversificada química alimentària, de maquinària, de material aeronàutic i electrònic i de fabricació de paper…

El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort …

Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg i s’hi graduà el 1880, any en què feu el seu debut pianístic en un concert de la Societat Imperial Musical de Rússia A partir d’aquest moment emprengué una gira per l’Europa occidental amb el violoncellista KJ Davidov Després d’exercir la docència a Sant Petersburg, ho feu al Conservatori de Moscou, del qual fou nomenat director el 1889, succeint a S Tanejev Hi dugué a terme una brillant tasca docent i mostrà una gran voluntat d’elevar el nivell general d’aquesta institució A més de dedicar molts anys a la Societat Imperial…

Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l’Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l’època d’or A la fi del s VIII s’inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs