Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
desintegració

A l’esquerra, desintegració del K43, que es transforma en un Ca43 per emissió d’un electró (β-); a la dreta, esquema de la desintegració del Sc43, que es transforma també en Ca43 sigui emetent un positró (β+) sigui capturant un electró perifèric (EP); al centre, representació dels distints estats excitats del Ca43, i els diferents tipus de radiació γ emesos per un àtom en passar a l’estat fonamental
© fototeca.cat
Física
Canvi espontani en l’estructura interna de certs nuclis.
Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests fenòmens hom troba, sovint…
faldilla
Tecnologia
Part lateral del pistó dels motors de combustió interna.
És la que serveix de guia al peu de biela i suporta els esforços laterals
fascicle de Goll
Biologia
Porció interna del cordó posterior de la medul·la espinal.
És constituït per fibres ascendents llargues que provenen dels segments dorsals inferiors i sacrolumbars
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna,…
vena safena
Anatomia animal
Cadascuna de les venes superficials de la cama que tenen l’origen en el peu.
L' externa va per darrera del malleòl extern i pel costat dels músculs bessons fins al buit popliti i acaba en la vena poplítia La interna , que és la continuació de la vena dorsal interna del peu, va pel costat intern de la cama, del genoll i de la cuixa, arriba fins a sota de l’arc femoral, on forma en aquest nivell una crossa que perfora l’aponeurosi, i acaba en la femoral
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
patologia
Patologia humana
Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia…
Teófilo Hernando Ortega
Medicina
Metge castellà.
Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i un eficaç…
septe
Anatomia animal
Paret interna que separa els diferents metàmers d’un animal.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina