Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
electrovalència
Química
Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.
Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions
Koichi Tanaka
Bioquímica
Químic japonès.
Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de…
criteri de Lawson
Física
En la fusió nuclear, condició necessària per tal que la reacció sigui automantinguda.
Aquest criteri enuncia que el producte de la densitat del plasma pel temps de contenció ha d’ésser superior a 10 1 4 ions-segons per cm 3
sulfoni
Química
Catió H3S+, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.
El nom sulfoni és emprat com a base de la nomenclatura dels ions formats per protonació, alquilació o fixació d’un altre grup positiu sobre un àtom de sofre divalent
metaborat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid metabòric.
Els ions metaborat poden existir en els cristalls en forma ortoròmbica, amb unitats cícliques trímeres unides per parets d’hidrogen, i en forma monoclínica, amb cadenes de bor tricoordinat i tetracoordinat
osmolaritat
Bioquímica
Mesura de la concentració d’una dissolució aquosa osmòticament activa.
En substàncies no electrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits hom obté el valor de l’osmolaritat multiplicant la molaritat pel nombre d’ions que es formen en cada dissociació electrolítica
ADN-polimerasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la duplicació o síntesi de l’àcid desoxiribonucleic a partir de desoxiribonucleòsids trifosfats com a precursors i que fa servir com a motlle l’ADN (ADN-polimerasa-ADN dependent) o l’ARN (ADN-polimerasa-ARN dependent).
És imprescindible la presència d’ions Mg + + L’ADN polimerasa catalitza també la reacció de síntesi de reparació o replicació reparadora, en la qual es restaura una molècula d’ADN que era escindida
elèctrode d’hidrogen
Elèctrode d’hidrogen que actua com a càtode en una cel·lula electroquímica
© Fototeca.cat
Química
Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.
Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència
axolemma
Biologia
Beina d’un axó.
Conté canals d’ions, i és responsable de mantenir el potencial de membrana de la neurona, és a dir, de regular el voltatge de l’axó i en conseqüència la transmissió de l’impuls nerviós