Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
miques
mica 1
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna…
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques…
criteri de Lawson
Física
En la fusió nuclear, condició necessària per tal que la reacció sigui automantinguda.
Aquest criteri enuncia que el producte de la densitat del plasma pel temps de contenció ha d’ésser superior a 10 1 4 ions-segons per cm 3
sulfoni
Química
Catió H3S+, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.
El nom sulfoni és emprat com a base de la nomenclatura dels ions formats per protonació, alquilació o fixació d’un altre grup positiu sobre un àtom de sofre divalent
Koichi Tanaka
Bioquímica
Químic japonès.
Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de baixa intensitat per a…
metaborat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid metabòric.
Els ions metaborat poden existir en els cristalls en forma ortoròmbica, amb unitats cícliques trímeres unides per parets d’hidrogen, i en forma monoclínica, amb cadenes de bor tricoordinat i tetracoordinat
osmolaritat
Bioquímica
Mesura de la concentració d’una dissolució aquosa osmòticament activa.
En substàncies no electrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits hom obté el valor de l’osmolaritat multiplicant la molaritat pel nombre d’ions que es formen en cada dissociació electrolítica
ADN-polimerasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la duplicació o síntesi de l’àcid desoxiribonucleic a partir de desoxiribonucleòsids trifosfats com a precursors i que fa servir com a motlle l’ADN (ADN-polimerasa-ADN dependent) o l’ARN (ADN-polimerasa-ARN dependent).
És imprescindible la presència d’ions Mg + + L’ADN polimerasa catalitza també la reacció de síntesi de reparació o replicació reparadora, en la qual es restaura una molècula d’ADN que era escindida
elèctrode d’hidrogen

Elèctrode d’hidrogen que actua com a càtode en una cel·lula electroquímica
© Fototeca.cat
Química
Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.
Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència
axolemma
Biologia
Beina d’un axó.
Conté canals d’ions, i és responsable de mantenir el potencial de membrana de la neurona, és a dir, de regular el voltatge de l’axó i en conseqüència la transmissió de l’impuls nerviós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina