Resultats de la cerca

Confessor de Ferran IV 1747 i membre del Consell de la Inquisició per intercessió de Carvajal, afavorí el seu orde religiós i mantingué una actitud regalista moderada concordat del 1753 En fer costat als dissidents del Paraguai caigué en desgràcia 1755 per raó de les pressions britàniques i portugueses Amb la seva destitució s’inicià la decadència política dels jesuïtes a Espanya

Estudià teologia a Alcalá i a París i fou un dels primers companys d’Ignasi de Loiola, amb el qual féu vot a Montmartre 1534 Professor a Roma, lluità contra el protestantisme, i fou remarcable la seva intransigència sobre la doctrina de la justificació al concili de Trento Succeí 1558 Ignasi de Loiola com a general de la Companyia de Jesús

Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1948, fou enviat a la província del Pròxim Orient i s’establí a Beirut, on el 1961 fou ordenat de prevere de ritu armeni i on, posteriorment, fou professor de lingüística a la Universitat Jesuítica de Sant Josep Provincial del Pròxim Orient 1974, intervingué en molts contactes ecumènics Rector del Pontificio Istituto Orientale de Roma 1981, el 1983 fou elegit prepòsit general de la Companyia de Jesús, fet que clogué el període d’interinitat que s’havia obert el 1981 amb la dimissió del pare Pedro Arrupe L’any 2008 fou rellevat del càrrec pel…

Ingressà al noviciat l’any 1575, dins la província d’Aragó, i féu els estudis sacerdotals a l’Índia Treballà entre els cristians de Malabar ensenyà teologia i llengua siríaca al seminari de Vaypicota acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat

De família basca, l’any 1956 ingressà a la Companyia de Jesús Després d’una estada al Salvador, estudià enginyeria a la Universitat de Saint Louis, als Estats Units, i teologia a Frankfurt Ha escrit nombrosos llibres, entre els quals cal destacar Resurrección de la verdadera Iglesia Los pobres, lugar teológico de la eclesiología 1984, Compañeros de Jesús El asesinato-martirio de los jesuitas salvadoreños 1989 i Qué queda de la teología de la liberación 1997 La Congregació per a la Doctrina de la Fe li cridà l’atenció per algunes de les seves proposicions, considerades inadequades i…

Després d’ensenyar a València i Mallorca, fou destinat a Nova Espanya 1538, i passà a les Filipines l’any 1542 A Goa ingressà al noviciat dels jesuïtes, admès per Francesc Xavier 1548, amb el qual entrà al Japó, on restà fins a la mort, treballant en l’organització de les primeres comunitats cristianes

L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981

Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…

En la seva joventut fou funcionari al ministeri de l’interior a Sant Petersburg i, l’any 1845, novici a Lió Collaborà amb Ivan Gagarin en la fundació de la revista Études 1856 i fou cronista de temes russos a la Civiltà Cattolica Es dedicà a l’ensenyament a París 1876 i al Caire 1888

Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643