Resultats de la cerca

A l’edat de quatre anys emigrà amb la seva família a Xile Abandonats els estudis d’arquitectura, començà a escriure teatre els anys seixanta, dins del gènere de l’absurd Entre les obres teatrals cal esmentar Un hombre llamado isla 1961, Réquiem para un girasol 1961, El velero en la botella 1962, El lugar donde mueren los mamíferos 1963, Variaciones para muertos de percusión 1964,  El cepillo de dientes 1966 i  Introducción al elefante y otras zoologías 1968 Resident a l’Estat espanyol en 1965-94, el cop d’estat a Xile i la dictadura significaren un tomb més compromès en la seva producció, amb…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…

Membre del Club Natació Sabadell Fou onze vegades campió de Catalunya tres cops en 50 m 1998, 2002, 2004, dos cops en 100 m 1998, 2003, quatre cops en 200 m 1998, 2002, 2003, 2004 i dos cops en 400 m estils individual 2003, 2004 En l’àmbit estatal fou vint-i-vuit vegades campió absolut dotze a l’estiu, una en 100 m 2004, vuit en 200 m 1997-2004, una en 400 m estils individual 2003 i dues en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004 i setze a l’hivern, una en 50 m 2004, sis en 100 m 1998, 1999, 2001-04, cinc en 200 m 1999, 2001-04, una en 400 m estils individual 2003 i tres en relleus 4 × 100 m…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco…

La temporada 1975-76 fitxà pel RCD Espanyol procedent del Vitória de Guimarães, on romangué tres temporades, fins a la de 1977-78 Actuava de davanter centre i disputà 65 partits de Lliga, en els quals marcà 20 gols En deixar l’Espanyol tornà a l’equip portuguès

Defensa central, desenvolupà la seva carrera al Newell’s Old Boys argentí, a l’Atlético de Madrid i a l’Espanyol Amb l’equip madrileny 1959-69 guanyà una Lliga, tres Copes i una Recopa La temporada 1969-70 fitxà per l’Espanyol, que estava a segona divisió i ascendí a primera aquella temporada També hi jugà l’edició 1970-71 i en les dues campanyes disputà 45 partits de Lliga i marcà 2 gols Guanyà la Copa Amèrica amb la selecció argentina 1959 Com a entrenador ha estat considerat el formador de jugadors més prestigiós de l’Argentina

Estudià amb Àngel Mingote, Andreu Isasi i Miquel Asensi És l’autor de música religiosa més representatiu dels franciscans del s XX Fou mestre de cor del teologat franciscà de Terol i, a Madrid, organista de San Francisco el Grande i professor de l’Escuela Superior de Música Sagrada Collaborador assidu del Tesoro Sacro Musical , publicà Acompañamiento gregoriano 1959 i altres obres, com nou misses, un Tríptico Avemariano , una collecció de cants populars valencians i un Capricho sinfónico , que li estrenà 1943 l’Orquestra Simfònica de València

La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica