Resultats de la cerca

El 1954 li fou encarregada per la UNESCO una missió a Colòmbia per a reformar-hi l’ensenyament És autor de diverses obres de teatre, com Trencavel , fresc líric, Le sol commande , drama rural, i de la novella Jep le Catalan 1928, premiada pel Cercle Littéraire Français, sobre la vida imaginària d’un català exiliat per la Dictadura de Primo de Rivera

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”

Estudià a París i, als 26 anys, guanyà el concurs Pavarotti de Filadèlfia El 1989 debutà a la Scala de Milà amb La Traviata , de Verdi, dirigit per Ricardo Muti, i al Liceu, amb La bohème , de Puccini Considerat el millor tenor líric de la seva generació, el 1994 inicià una espectacular carrera discogràfica amb la seva muller, la soprano romanesa Angela Gheorghiu

Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912

Després d’una joventut rebel, fou enviat als EUA i a França Influït per Zola, després de la seva tornada traduí romàntics i simbolistes francesos, publicà diverses obres entre les quals Sumidagawa , el 1909, que tracta de la desaparició de la ciutat antiga i esdevingué professor universitari i líder del món literari japonès La seva producció és de to líric i mostra un erotisme delicat

Fill d’un pastor teòleg, es féu conèixer en el món literari amb Digte ‘Poesies’, 1828 Després de Sang og sang ‘Càntics’, 1840, Til Een ‘A l’Única’, 1848 representa la sublimació de l’amor a la muller i un dels punts més alts de la poesia amorosa danesa En un to líric molt afinat escriví també Hjortens flugt ‘La fugida del cérvol’, 1855

Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985

Tingué l’esplendor màxima als s XII i XIII, bé que al s XIV hom també en troba mostres Els temes, diferentment dels del Mester de clerecía , són fets nacionals amb els quals els joglars assajaven de fer mites El metre característic és la tirada de versos irregulars assonantats L’aspecte líric del Mester de juglaría es projecta a tota la literatura popular castellana

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927