Resultats de la cerca

Partidària de l’abolicionisme, escriví en defensa dels esclaus Uncle Tom's Cabin or Life Among the Lowly 1851, novella que causà fortes polèmiques però que tingué una influència extraordinària damunt les tensions que menaren a la guerra de Secessió dels EUA, malgrat el seu discret valor literari Cal recordar, també, Old Town Folks 1869, petit retaule de la vida a Nova Anglaterra

Començà treballant a Alemanya i durant la Segona Guerra Mundial anà als EUA viatjà encara, i a partir de la segona meitat del segle realitzà els films més importants de la seva obra, en un to melodramàtic Magnificent Obsession 1954, All that Heaven Allows 1955, Written on the Wind 1956, Imitation of Life 1959 Installat després a Suïssa, dirigí diversos muntatges teatrals

Fundà, al Caire, la British School of Archaeology, que es caracteritzà per l’interès per les troballes menors i per la sistematització del material predinàstic Efectuà nombroses excavacions a Egipte i a Palestina i ensenyà egiptologia a Londres 1892-1933 A més de les obres relatives a les excavacions, publicà History of Egypt 1894-1905, Social Life in Ancient Egypt 1923 i Ancient Gaza 1931-38

Participà en diverses expedicions científiques a Nova Guinea i a les illes Salomón 1928-30 S'interessà pels processos d’especiació i per la genètica de poblacions De les seves obres cal destacar Systematics and the Origin of Species 1942, Birds of Southwest Pacific 1945, Animal Species and Evolution 1963, Principles of Systematic Zoology 1968, Populations, Species and Evolution 1970 i Evolution and Diversity of Life 1976

Contribuí decisivament en el renovellament del cinema anglès a partir del 1926 Descobridor de Hitchcock i aliat de Robert Flaherty, la seva influència augmentà durant la Segona Guerra Mundial, i, a través de l’Ealing Studio, tingué el seu apogeu en la dècada 1945-55 Fundador de la Bryanston Films i directiu del British Film Institute El 1969 publicà la seva autobiografia A life time of films

Com a director, foren particularment interessants les recreacions que féu de tragèdies gregues i les adaptacions de Shakespeare Les peces que escriví — The marrying of Ann Leete ‘El casament d’Ann Leete’, 1909, The Voysey Inheritance ‘L’herència de Voysey’, 1909, The Madras house ‘La casa de Madras’, 1909, The secret life ‘La vida secreta’, 1923, etc— segueixen la norma imposada per l’avantguarda francesa

De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life

Els anys trenta actuà en el ballet rus de Montecarlo, on interpretà Cotillon i Concurrence , obres coreogràfiques de G Balanchin Més tard dansà a l’Opéra de París i a San Francisco Entre les seves interpretacions destaquen Giselle , Le lac des cygnes i El sombrero de tres picos Actuà en alguns films Days of Glory , 1944 Invitation to the Dance , 1956 The private Life of Sherlock Homes , 1970, etc

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

Representà i readaptà Shakespeare al famós Drury Lane de Londres i escriví diverses comèdies Love's Last Shift ‘El darrer truc de l’amor’, 1696, The Careless Husband ‘El marit descurós’, 1705, etc Poeta mediocre, bé que rebé grans honors, fou satiritzat per Pope en la Dunciad És autor de la notable obra autobiogràfica The Apology for the Life of Colley Cibber , Comedian ‘Apologia de la vida de Colley Cibber, comediant’, 1740