Resultats de la cerca

Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1846 Hi publicà El Telégrafo , periòdic de tema mèdic i farmacèutic 1847-48, i obres pedagògiques, treballs, etc , com De las calenturas intermitentes en Barcelona 1849, a més de diverses traduccions d’obres estrangeres importants

Es llicencià en lleis a Salamanca l’any 1624 Fou regent de l’audiència de Mallorca 1624-36, conseller de la d’Aragó 1636-39 i regent 1639-41 i membre del Consell d’Aragó 1641 Escriví en defensa dels drets reials

Anomenat també ‘turisme rural’, sol ser una activitat subsidiària del pagès, per la qual cosa hom no exigeix llicència turística L’agroturisme mobilitza uns recursos ja existents però subexplotats treball, vendes directes de productes típics o ecològics i reavalua algunes estructures edificis, medi rural, etc

Es llicencià a València el 1942 Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona 1967-71 i catedràtic de la de Granada 1917-74 Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas siglos XIII-XVI 1948 i un Vocabulario del comercio medieval 1968

Regulat per l’usatge Quoniam ex conquestione segles XII-XIII, Jaume I el declarà obligatori el 1251 Ni el fisc ni els senyors quan pledejaven contra un vassall no estaven obligats a fer-lo, i els clergues no el podien fer sense llicència de llur prelat

Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració

De mare catalana, s’establí ben aviat a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina Fou president de l’Institut Mèdic Valencià Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València

Es llicencià en dret, i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria i pràctica de teixits a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos