Resultats de la cerca

Estudià amb FPedrell i amb Saint-Saëns Escriví obres musicals com l’òpera La buena guarda , però es donà a conèixer especialment com a investigador quan, establert a Suècia, descobrí el Cançoner del duc de Calàbria , o d’Uppsala, que reedità 1909 Publicà Sobre Juan del Encina 1895, Ensayos de crítica musical dues sèries 1904 i 1922, Discantes y contrapuntos 1906, Catalogue des imprimés de musique des XVIe et XVIIe siècles de l’Université d’Uppsala 1911 i estudis sobre les òperes de Pedrell i sobre obres de la música catalana i universal

Llicenciat en història a la Universitat de Múrcia 1963 i doctorat a la de Barcelona 1972 És professor a la Universitat de Barcelona des de l’any 1966 i catedràtic des del 1983 S'interessà inicialment per problemes de la població i de la geografia urbana d’aquesta època destaquen Estudios sobre el sistema urbano 1974 i Capitalismo y morfología urbana en España 1975 A partir dels anys setanta s’inclinà cap a la història féu diversos estudis sobre els s XVII i XVIII i l’anàlisi del pensament geogràfic i de la seva didàctica Percepción del medio y comportamiento geográfico 1973 Filosofía y…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…

Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una novella…

Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa 1795 Durant la guerra contra Napoleó, es destacà a les batalles de Medina de Rioseco i, especialment, a la de La Albuera 1811 Sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscal Suchet el castell de Sagunt 1811 encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat hivern de 1811-12, la seva actuació fou objecte de dures crítiques Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes París i retornat el 1814 Fou president del consell d’estat el 1810 i, durant el…

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York

D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat

Company de Riego en el pronunciament del 1820 i unit a ell durant el Trienni Constitucional El 1823 hagué de fugir a Londres i després es traslladà a París 1828, on participà en la revolució del 1830 Tornà a la península Ibèrica el 1834 i començà una activa carrera política i periodística fundant “El Correo Nacional” S'afilià al partit moderat, però de tendència més liberal que Narváez, s’enemistà amb aquest, la qual cosa li impedí d’accedir a càrrecs polítics Entre les seves obres cal destacar De la organización de los partidos en España 1855

Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52

Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la installació…