Resultats de la cerca

Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713

El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…

El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México 1923-28, on es llicencià S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71 Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología 1942-57 i professor titular d’oftalmologia a la…

Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm , per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Creà i dirigí el periòdic El Porvenir de la Industria Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona 1872 Es retirà de la política activa el 1878 Publicà Aritmética 1855, Nociones de gimnástica 1868 i Sistemas métrico-decimal y monetario español 1868, com també la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selemonia 1876 deixà inèdit un drama i diverses peces còmiques

Freqüentà a Barcelona el Cercle Artístic i Els Quatre Gats Exposà des del 1905 i feu diverses exposicions individuals seguint conceptes impressionistes Fou premiat a exposicions de Brusselles 1910 i de Barcelona 1911

Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou…

Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis , 2004 i, pel que fa als…