Resultats de la cerca

Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten ancorats en la…

Es graduà el 1936 en medecina i botànica a Cambridge, on el 1942 es diplomà en medecina i cirurgia i el 1971 obtingué un doctorat honorífic Després de treballar com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1945 anà als EUA, i s’incorporà a la Universitat de Minnesota com a investigador al departament de cirurgia El 1949 començà la recerca sobre transtorns intestinals Amb l’objectiu de mesurar el gruix de la paret intestinal, aplicà la tecnologia d’un simulador militar de detecció de radars i aconseguí les primeres imatges de teixits vius per ultrasons, considerades les primeres…

L’ ecografia és un mètode d’exploració que es basa en l’ús d’ultrasons, és a dir, ones sonores d’alta freqüència que no es perceben amb l’oïda humana, que es projecten sobre una determinada zona del cos i es refracten en una proporció més o menys elevada segons les estructures de la zona, de manera que el seu registre permet de reproduir gràficament les característiques anatòmiques de l’àrea explorada Per a practicar una ecografia es colloca sobre la zona que cal examinar un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora que facilita…

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de diverses obres…

Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra Filharmònica de…

Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid 1969, i Rafael…

Té un creixement lent i és considerat benigne, encara que presenta algunes característiques pròpies dels tumors malignes, ja que un cop ha estat extirpat es pot tornar a desenvolupar, per bé que no acostuma a infiltrar els teixits sans ni dóna lloc a metàstasis

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

S'inicià com a periodista i aviat fundà un grup teatral en el qual treballà com a actor, director escènic i dramaturg A partir del 1969, amb Liebe ist kalter als der Tod ‘L’amor és més fred que la mort’, es dedicà al cinema, camp on esdevingué un dels realitzadors més destacats i prolífics del “nou cinema” alemany Admirador dels codis narratius nord-americans, fou reconegut internacionalment a partir del film Händler der vier Jahreszeiten ‘El mercader de les quatre estacions’, 1971 i Die bitteren Tränen der Petra von Kant ‘Les llàgrimes amargues de Petra von Kant’, 1972 La seva filmografia…