Resultats de la cerca

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…

Dedicat a l’ensenyament, el seu primer èxit teatral fou Flowering Cherry 1957, de temàtica quotidiana En la seva obra més celebrada, A Man For All Seasons 1960, mostrà, a través de la recreació dels conflictes entre Thomas More i Enric VIII, les tensions entre la moral i el poder polític Altres obres teatrals són The Tiger and the Horse 1960, Gentle Jack 1963, Vivat Vivat Regina 1970 i State of Revolution 1977 A banda, és autor dels guions de Lawrence of Arabia 1962, Doctor Zhivago , pel qual obtingué un Oscar, 1965, la versió cinematogràfica de A Man For All Seasons…

Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, posteriorment estudià al Trinity College de Dublín El 1967 es nacionalitzà irlandès De les seves obres, caracteritzades per bones dosis de fantasia i un humor de vegades qualificat de groller, cal destacar la novella còmica  The Ginger Man 1955, amb la qual obtingué notorietat, a la qual seguiren A Singular Man 1963, The Saddest Summer of Samuel 1966, The Onion Eaters 1971, Fairy Tales of New York 1973 i la trilogia sobre un vagabund  The Destinies of Darcy Dancer, Gentleman 1977, Further in the Life and Destinies of Darcy…

Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King…

Després de debutar en sèries de televisió, protagonitzà la comèdia Popeye 1980, de R Altman Aviat revelà les seves aptituds còmiques amb films com The Survivors 1983, de M Ritchie, Moscow on the Hudson 1984, de P Mazursky, Club Paradise 1986, de H Ramis, o Good Morning, Vietnam 1987, de B Levinson Però aconseguí la popularitat amb Dead Poets Society 1989, de P Weir, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, Awakenings 1990, de P Marshall, Hook 1991, de S Spielberg, The Fisher King 1991, de T Gilliam, i, sobretot, Mrs Doubtfire 1993, de Ch Columbus Posteriorment protagonitzà, entre d’…

És autor de la part cinematogràfica del Manifest of Angry Young Man És el principal promotor i teòric del free cinema Cofundador de la revista “Sequence” i crític d’altres, ha practicat també la direcció escènica S'inicià al cinema amb la realització de documentals industrials i d’altres sobre diversos temes, en els quals apuntava ja una decidida voluntat testimonial i crítica, així com una aguda sensibilitat i habilitat per a captar i interpretar situacions, que li permeten d’unir en els seus films el lirisme i el realisme El 1957 realitzà el transcendental Every Day except…

Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per tal d’acostar-…

Després de diverses interpretacions teatrals i televisives, es féu cèlebre per la sèrie Rich Man, Poor Man 1976, gràcies a la qual pogué després protagonitzar pellícules Ha interpretat, entre d’altres, The Deep 1977, de PYates Who'll Stop the Rain 1978, de KReisz Heart Beat 1980, de JByrum 48 Hrs 1982, de WHill Under Fire 1983, de RSpottiswoode Farewell to the King 1989, de JMilius Cape Fear 1991, de MScorsese The Prince of Tides 1991, de BStreisand Lorenzo's Oil 1992, de GMiller I Love Trouble 1994, de ChShyer Mulholland Falls 1996, de LTamahori Afterglow 1997, d’…

Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també…

Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror  The Young Captives 1959,  The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966,  The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970…