Resultats de la cerca

L’observació directa en mines i pous demostra que la temperatura a l’escorça terrestre no és uniforme, sinó que s’incrementa amb la profunditat El gradient tèrmic a l’escorça oscilla entre 10°C i 50°C per quilòmetre, i hom pren com a valor mitjà 30°C per quilòmetre i 0,6°C per quilòmetre en el mantell terrestre

Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA

El mètode s’ha aplicat per a la detecció de volums de roca anòmalament conductius per exemple, impregnats de fluids o amb metalls en la prospecció petroliera i minera Així mateix, el mètode de prospecció magnetotellúrica permet mesurar les conductivitats fins a fondàries de diverses desenes de quilòmetres i constitueix una eina d’estudi de l’escorça inferior i del mantell

Situació El santuari de la Mare de Déu de la Mola és situat a 1 381 m d’altitud al capdamunt del serrat de la Mola, a l’alçada del Pont de Suert, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació 31TCG124967 Per a anar-hi cal arribar primer fins al poble de Buira, al qual mena una pista que parteix del Pont de Suert al costat de les installacions d’ENHER Un cop haurem arribat a Buira, s’ha de seguir una pista que surt del costat de l’església de Sant Hilari i, en quaranta minuts, porta fins al santuari MAF-MLIR Història L’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Mola, de la qual no…

Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell…

Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents

El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània

El mantell té una vora proveïda de petits tentacles sensitius al gust, al tacte i a la visió No es fixa al substrat, sinó que hi descansa damunt la valva convexa, i es desplaça obrint i tancant bruscament la conxa És comestible i habita als fons de sorra de prop de la costa, a la Mediterrània Les closques són utilitzades com a instrument de percusió

De petites dimensions, és interessant pel fet d’ésser l’únic representant vivent d’aquest ordre que no té la conquilla totalment interna Aquesta és quasi completament recoberta pel mantell, però sobresurt per dos petits orificis, un de ventral i un altre de dorsal A més, la conquilla conserva l’envà primitiu i l’enrotllament espiral És batipelàgic i propi de les mars del sud

El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la…