Resultats de la cerca

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S…

Nasqué en el si d’una de les famílies més rellevants de la ciutat, alguns dels membres de la qual exerciren l’ofici de jurat en el govern municipal en diverses ocasions Ingressà en la Companyia de Jesús el 1662, i arribà a ocupar el rectorat del collegi d’Alacant Deixà manuscrites dues obres Disertaciones i Historia de la ciudad de Alicante , ambdues conservades a la biblioteca del collegi alacantí fins al moment de l’expulsió dels regulars La segona és la que ofereix més interès, ja que serví de base a la Illice Ilustrada que el seu company d’orde, el pare Lorenzo Pérez,…

Probablement fou alumne de Charles Racquet, la mort del qual commemorà escrivint un tombeau Sovint és confós amb el seu cosí Ennemond, també compositor, ja que en moltes colleccions manuscrites i impreses de música per a llaüt apareix únicament el cognom Gaultier Per distingir-lo del seu cosí se li aplicaren els sobrenoms de Gaultier le Jeune o també Gaultier de Paris Les seves Pièces de luth 1670 i el Livre de tablature 1672 comencen amb unes breus instruccions sobre com tocar el llaüt La seva obra més important, La rhétorique des dieux 1652, es divideix en dotze parts, a cadascuna de les…

Anàloga als intermezzi de les òperes italianes, fou conreada durant el s XVIII, sobretot a la cort madrilenya, d’on passà a l’Amèrica llatina Eren composicions per a un solista o per a dos o tres personatges, amb acompanyament instrumental Originàriament la tonadilla era un gènere popular que s’orientà d’una manera lenta cap a temes mitològics o galants Els principals autors des del 1750 fins al 1770 foren AGuerrero, LlMisón, MPla, PEsteve i JValledor Llurs obres eren folklòriques, còmiques i satíriques Durant el període del 1770 al 1790 la tonadilla es convertí en una obra dramàtica de breus…

Vida i obra Membre d’una família d’impressors, treballà a la impremta del seu avi matern fins que, el 1785, la continuà amb el seu nom El seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , on es recullen notícies diverses referides a Mallorca fins el 1800 En les bregues que llavors se suscitaven entre lullistes i marrells tomistes, el dietari es caracteritza per la seva posició radicalment antilullista Es conserven diverses còpies manuscrites del…

Cursà estudis de filosofia a la universitat Després regí fins a la seva mort la llibreria fundada pel seu pare L’establiment fou centre de reunió del nucli illustrat valencià Compilà una Biblioteca valenciana , publicada en dos volums 1827-30, les fonts més importants de la qual a banda dels precedents de V Ximeno, F Cerdà i J Sempere foren les biblioteques dels Maians, Universitària, Palau Arquebisbal, ordes religiosos, entre d’altres Va comptar amb la collaboració de FX Borrull, J Villanueva i MA Orellana Deixà manuscrites dues altres obres, avui a la Biblioteca Municipal de…

Estudià filologia romànica i musicologia a Estrasburg i París 1903-10 Ensenyà a la Universitat de Frankfurt 1927-64, on fou professor titular des del 1934 Després que tot el seu material i la seva biblioteca haguessin estat destruïts durant la guerra, fundà dues colleccions privades, la Musikwissenschaftliche Studien-bibliothek Biblioteca d’Estudis Científics, 1946-65 i la Summa Musicae Medii Aevi 1957-67, les quals inclouen uns quaranta volums, tots escrits i editats per ell També collaborà en publicacions i diccionaris d’àmbit internacional El seu principal interès fou la poesia secular i…

Aquesta atribució, però, és conflictiva Sembla fora de tot dubte que fou escrit al voltant de l’any 900 en alguna regió del nord o de l’oest del territori franc Se’n conserven més de quaranta còpies manuscrites, fet que demostra l’àmplia difusió que tingué durant l’Edat Mitjana Molt sovint apareix formant un sol volum amb altres tractats, com l' Scolica enchiriadis La seva importància històrica rau en el fet que dona les primeres descripcions detallades de la música polifònica L’autor del tractat es refereix a l' organum i n’explica el funcionament a partir del moviment parallel de quartes i…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…

El 1718 proporcionà un excellent llibret per a l’obra Acis and Galatea de GF Händel El 1728 s’estrenà The Beggar’s opera 'L’òpera del captaire', amb llibret de Gay El compositor Johann Christoph Pepusch arranjà melodies populars angleses per a musicar el text Així nasqué la ballad opera , gènere de gran èxit a Londres durant el primer terç del segle XVIII No s’han conservat les parts orquestrals manuscrites d’aquesta obra, però se sap que les cançons s’interpretaven amb curts preludis i postludis orquestrals inspirats en el material melòdic de les mateixes peces Els protagonistes…