Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
mar
Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans
rossellona
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, un xic més llarga pel davant que pel darrere, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines.
És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada
glicimeris
Malacologia
Gènere de mol·luscs de l’ordre dels filibranquis de la família dels glicimèrids, que atenyen de 2,5 a 5 cm, amb la conquilla de color bru, grossa i arrodonida (equivalvats), i el cos allargat.
Habiten a uns 20-25 m de profunditat a totes les mars, i algunes espècies són fòssils del Pliocè
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge
tita
Zoologia
Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids, d’uns 30 cm de llargada i quasi 2 cm de diàmetre; tenen el cos nu, amb la superfície llisa i lleugerament marcada de solcs longitudinals i circulars, i són de color groc o rosat.
Habiten als fons arenosos del litoral i hom les aprofita com a esquer Són comunes a les mars dels Països Catalans
trotllo
Ictiologia
Nom donat a diferents peixos teleostis de l’ordre dels perciformes i de la família dels centrolòfids, de cos allargat i comprimit però amb el peduncle caudal ben diferenciat.
A les mars dels Països Catalans només es troben dues espècies el trotllo negre Centrolophus niger i el trotllo ovalat Schedophilus ovalis
balena franca nana
Balena franca nana
Lycaon.cl (cc-by-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, bastant petita (uns 6 m), l’única de la família que posseeix aleta dorsal.
És un animal poc freqüent i poc conegut, d’un escàs valor comercial, que habita les mars de Nova Zelanda i d’Austràlia
hidrosfera
Geologia
Mantell d’aigua que envolta el globus terraqüi i que en cobreix, aproximadament, els dos terços de la superfície.
Comprèn l’aigua dels oceans, de les mars, dels llacs i dels rius Per damunt d’aquest mantell d’aigua sobresurt la litosfera
cubomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris escifozous integrat per meduses amb l’ombrel·la en forma de cub.
Essencialment pelàgiques, viuen en les mars tropicals i subtropicals N'hi ha moltes que són notables pel gran poder urticant de llurs tentacles