Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
asbolita
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès i de cobalt hidratat, CoO·2MnO2·4H2O.
Mineral que es presenta en masses negres i d’aspecte terrós semblant al sutge és mena del cobalt
cranc vellutat
Cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins
egagròpila
Ornitologia
Regurgitació estomacal que eliminen determinats ocells carnívors, com els estrigiformes.
És formada per masses esferoidals d’ossos, pèls, dents, plomes, exoesquelets i altres substàncies no digeribles de llurs víctimes
anabena
Botànica
Gènere de cianofícies, de l’ordre de les hormonogals, que formen filaments amb heterocists com els dels nòstocs, però de vida planctònica.
Poden originar masses a la superfície de l’aigua, anomenades flor d’aigua, i fixar nitrogen de l’aire
fulgurita
Mineralogia i petrografia
Vitrificació produïda per la caiguda d’un llamp en materials compactes o que són poc coherents i amb molta sílice, com ara la sorra.
Són masses vítries que solen tenir una forma tubular, amb un diàmetre que pot variar d’1 a 6 cm
ustilag
Micologia
Farmàcia
Fong paràsit de les flors, les fulles i les tiges del blat de moro (Zea mays).
Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut
gonnardita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci i sodi, Na2Ca[(Al,Si)5O1 0]2·6H2O.
Cristallitza en el sistema ròmbic forma masses denses, fibroses i agregats radials Té duresa 4,5-5 i densitat 2,26
ambrita
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil, de composició molt semblant a la de l’ambre, però sense àcid succínic.
Es presenta en masses amorfes de color gris groguenc, translúcid i insoluble en alcohol, èter, etc És abundant a Nova Zelanda
temperatura pseudopotencial equivalent
Meteorologia
Valor que pren la temperatura potencial de l’aire sec quan absorbeix per via reversible l’entropia que desprèn el vapor en condensar-se isotèrmicament.
És molt útil per a caracteritzar i identificar les masses d’aire, en ser invariant en la major part de processos atmosfèrics
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant