Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen estilísticament a les…

Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena La seva…

Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques al culte…

La seva identitat és problemàtica Hi ha la possibilitat que aquest diminutiu de Jacques sigui un pseudònim de compositors diferents Alguns autors l’han identificat amb Jacotin le Bel, membre de la capella papal i de Sant Lluís dels Francesos entre el 1516 i el 1521, i de la capella reial francesa entre els anys 1532 i 1555 Si fos certa aquesta identitat, hauria nascut vers el 1490, possiblement a Anvers Les fonts de l’època atribueixen a Jacotin un bon nombre d’obres que podrien pertànyer a un mateix compositor Seria l’autor de música religiosa, especialment motets i quatre magníficats, i de…

Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més notables,…

També visqué a Saragossa, Sicília i Roma El 1510 estava vinculat a la catedral de Barcelona, però el mateix any fou nomenat mestre de capella de la seu de Tarragona, càrrec que ocupà fins el 1516 Cap al 1518 retornà a Andalusia i fou cantor de la catedral de Granada, d’on arribà a ser mestre de capella el 1521 La seva contribució més important és el tractat Libro de música práctica Barcelona, 1510 Els seus plantejaments teòrics, molt conservadors, mostren una gran influència de Guillem Despuig, la tradició pitagòrica i S Boeci

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’atribueixen a…

Destacà en la composició de tonadillas escénicas , sobretot en les etapes inicials i d’apogeu del gènere Compongué també nombroses sarsueles, música de comèdia i sainets Algunes d’aquestes obres tingueren textos de Ramón de la Cruz A l’arxiu arquebisbal de Lima Perú s’han conservat parts d’una missa seva a quatre veus i orquestra datada el 1777

Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom i el cognom