Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Jaume Aymà i Mayol
Literatura catalana
Editor i publicista.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la UAB de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà a La Publicitat , “Meridià” i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra
agulla giroscòpica
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats del giroscopi
.
És usada en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb Consisteix en un giroscopi de dos graus de llibertat, que fa moure una rosa dels vents semblant a la de les agulles nàutiques Comparada amb aquestes, té l’avantatge d’indicar el nord veritable, o nord geogràfic, i no pas el nord magnètic, per tal com no és sotmesa a les desviacions originades pel magnetisme permanent del vaixell El seu funcionament, però, és més complicat i sotmès a més avaries
taules alfonsines
Astronomia
Taules astronòmiques establertes a partir del 1252 per Yěhudà ben Mošé i Iṣḥaq ben Sid.
Foren confeccionades, el 1272, per encàrrec i sota la supervisió d’Alfons X de Castella Calculades per al meridià i per al parallel de Toledo, són basades en la teoria de Ptolemeu tot aportant-hi millores, entre les quals cal destacar una divisió de l’any molt més exacta D’altra banda, però, atribuïen al moviment de precessió un període de 49000 anys en lloc dels 26000 que en realitat té Al segle XIV, les taules alfonsines foren adaptades als meridians i parallels de París i de Londres Llur importància fou gran a tot el món, fins i tot després de la publicació de les taules…
Frederic Alfonso i Orfila
Literatura catalana
Poeta.
Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a “Meridià” una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com “El…
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
Pierre Louis Moreau de Maupertuis
Matemàtiques
Matemàtic bretó.
Estudià la carrera militar El 1735 dirigí l’expedició a Lapònia que pretenia de mesurar la longitud d’un arc de meridià d’1° de longitud angular, per tal de determinar després l’aplatament de la Terra comparant el resultat d’aquesta mesura amb l’obtingut en una altra latitud geogràfica L’any 1744 enuncià el principi de la mínima acció , conegut també com a principi de Maupertuis , a partir de la hipòtesi que Fermat establí en òptica referent al camí dels raigs lluminosos L’any 1746 fou nomenat president de l’acadèmia reial de Prússia, però més tard abandonà aquest càrrec i es…
Ramon Bech i Taberner
Literatura catalana
Poeta, advocat i periodista.
Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni 1938 i La ciutat submergida 1947, i estrenà l’obra teatral Després de cantar el gall 1948 El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals 1962, de versos tallats i tècniques avantguardistes contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes , on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps 1984 i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I 1993 Fou membre del grup Oasi, collaborà en la premsa escrita “Mirador”, “…
marea
© Fototeca.cat
Geologia
Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna.
El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa La diferència entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina