Resultats de la cerca

Militant del Partido Comunista de España des del 1936 i, més tard, membre del Comitè Central Exiliat des de la fi de la Guerra Civil, tornà a l’Estat espanyol l’any 1962, per realitzar tasques d’organització Fou detingut, jutjat i condemnat a mort El seu procés i execució desencadenaren una vivíssima onada de protestes contra el règim, a tot Europa i, també, a l’Estat espanyol

Militant destacat del blasquisme, fou diputat a corts pel Partit d’Unió Republicana Autonomista 1933 El 1934 fou un dels protagonistes de l’escissió que fundà l’Esquerra Valenciana, del qual partit, dins la candidatura del Front Popular, tornà a ésser diputat el 1936 Figurà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Catalana Escriví Las conspiraciones contra la Dictadura 1930, narració dels intents d’enderrocament del 1926 i el 1930

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913

Militant comunista des del 1927, fou enginyer tèxtil i ascendí ràpidament en el partit Dirigí el Gosplan 1959 Vice-primer ministre i membre del Comitè Central del PCUS 1960, el 1964 substituí Nikita Khruščov com a cap de govern, càrrec en què romangué fins el 1980 succeït per Nikolaj Tikhonov, bé que des del 1970 fou eclipsat progressivament per Leonid Brežnev Afavorí la distensió diplomàtica amb els EUA

Militant nazi des del 1928, fou gauleiter de Viena i, gràcies al suport de Hitler, ministre de l’interior 1938 En dimitir el canceller Schuschnigg, afavorí l’entrada de les tropes alemanyes al país i l’ Anschluss Arran d’això esdevingué statthalter d’Àustria Durant la Segona Guerra Mundial fou, successivament, adjunt de Frank a Polònia 1939 i comissari del Reich a Holanda 1940-45 Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

L’expresident del Govern espanyol José María Aznar anuncia per carta al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, la seva dimissió com a president d’honor del Partit Popular, càrrec que ocupava des del 2004 En la carta també fa saber que continua com a militant del partit Fa mesos, Aznar havia formulat des de la presidència de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES missatges crítics contra les polítiques de Rajoy

Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional 1945 i fou ministre de la zona recuperada 1945-49 Acusat de nacionalisme, fou destituït 1949 i arrestat 1951 Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central 1971

Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885

Fou condemnat per collaboracionisme amb el règim de Pétain el 1945 Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro , France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88 Militant de la Unió per la Democràcia Francesa UDF, fou diputat al Parlament Europeu des del 1984

Estudiant d’enginyeria a Barcelona, formà part del grup de La Federación i fou professor de matemàtiques i ciències aplicades de l’Ateneu Català de la Classe Obrera Participà en el congrés obrer del juny del 1870 i, apoliticista, fou un dels redactors del dictamen sobre organització social de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Acabada la carrera, anà a Cadis i intervingué en la Insurrecció cantonalista del juliol del 1873 Posteriorment s’allunyà de la vida militant