Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
Gaietà Viaplana i Cornet
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil…
Josep Tolrà i Avellà
Industrial.
Llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química, el 1846 arribà a Castellar del Vallès com a metge, on posteriorment inicià la carrera com a industrial El 1859 fundà una empresa per a la filatura, el tissatge i el blanqueig de cotó, que ocupava els molins de Busquets i de Can Barba L’any 1861 ja disposava de 99 telers i 4700 fusos, i el 1873, de 300 telers i 5000 fusos Hi introduí millores en el blanqueig dels teixits, i aconseguí que els produïts per la seva empresa tinguessin una especial anomenada Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès…
Jaume Amat de Palou i Pont
Pintura
Economia
Economista, pintor i comerciant.
Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’…
Santa Maria de la Tossa

Nau central de Santa Maria de la Tossa de Montbui coberta per una volta que adopta diferents perfils segons el sector
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat dalt de la tossa de Montbui (620 m), al costat de l’antic castell de Montbui .
Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de…
Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi
© Fototeca.cat
Física
Inventor i físic italià.
Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador d’Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n’anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de Bristol les …
PCI
Electrònica i informàtica
Bus estàndard per a la connexió de targetes a la placa base desenvolupat originàriament per Intel i que ha substituït els antics ISA/EISA, amb els quals no és compatible.
Entre les millores que incorpora respecte d’ISA/EISA hi ha l’ampliació del bus de dades a 64 bits, que permet —a través d’un protocol definit en l’estàndard— la negociació i configuració durant l’arrencada de l’ordinador dels recursos, com les IRQ utilitzades per les targetes, automatitzant-ne el procés de configuració En la versió bàsica permet velocitats de transferència de 133 Mbps, que en versions posteriors, com la PCIx, arriben als 2 133 Mbps PCI Express n'és una variant posterior que substitueix la comunicació parallela per la sèrie, i permet assolir velocitats de…
Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
Biblioteca al servei de la Universitat Pompeu Fabra a partir del 1990, entesa com a biblioteca única en tots els aspectes organitzatius i funcionals malgrat tenir els seus fons i serveis dispersos en seus diferents.
Els seus recursos informatius són 200 000 volums de monografies i 5 000 títols de publicacions en sèrie, més d’un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM l’Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977 i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33 Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus Aplica el programa VTLS a la informatització dels processos…
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació al teler…
Torre de Salze (la Pobla de Roda)
Art romànic
Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots forniren el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina