Resultats de la cerca

Comte de Tisza, fill de Kálmán Tisza Calvinista, fou diputat liberal 1886 i president del consell 1903-05 Oposat decididament al sufragi universal per tal que els magiars no restessin minoria davant les altres nacionalitats, obtingué una victòria electoral el 1910 com a cap del Partit Nacional del Treball, cosa que li permeté d’ésser cap del govern 1913-17 S'oposà aferrissadament a les reformes democràtiques Féu participar el seu país en la Primera Guerra Mundial Dimití el 1917 i fou assassinat per uns soldats amotinats

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

Desmarcat de l’organització local del PRR Partit Republicà Radical Autonomista, concorregué a les eleccions del novembre de 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC i obtingué quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya Simó, Miquel Cunillera, Gonçal Ivars i Josep Folch Al novembre de 1933 trencà amb ERC i donà suport al Partit Català d’Acció Republicana en les eleccions legislatives de 1933 El 1936 tres dels seus diputats catalans Simó, Cunillera i Ivars constituïren minoria parlamentària amb Acció Catalana Republicana Lloret i Estat Català Dencàs

Graduat en ciències econòmiques a la Universitat de Calgary, on es doctorà el 1993 i exercí la docència Treballà també en la empresa privada Vinculat en la seva joventut al Partit Liberal, el 1985 s’uní als conservadors aleshores Progressive Conservative Party i des del 2003 Conservative Party Fou diputat al parlament canadenc del 1993 al 1997, i posteriorment, enfrontat a la direcció del partit l’abandonà per unir-se a l’Alliance Party, del qual fou nomenat líder el 2002 i en negocià la fusió amb els Progressive Conservative Party que donà lloc al Conservative Party 2003, del qual fou…

El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Hacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq

La premi Nobel de la pau i política de Myanmar, Aung San Suu Kyi, nega al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU que l’exèrcit del seu país estigui cometent un genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya Suu Kyi sosté que l’acció de l’exèrcit està dirigida a “elements extremistes”, i només admet accions desproporcionades en moments puntuals El cas dels rohingya va ser portat al Tribunal de Justícia de l’ONU per Gàmbia en representació de diversos estats musulmans A l’exterior de l’edifici de la Haia es manifesten partidaris i detractors de Suu Kyi