Resultats de la cerca
Es mostren 9927 resultats
trencat | trencada
Disseny i arts gràfiques
Dit de la composició en la qual les ratlles tenen molts blancs.
trencadissa
Acció i efecte de trencar o de trencar-se en molts bocins.
multimilionari | multimilionària
Que és diverses vegades milionari, que posseeix una fortuna de molts milions.
funció
Lògica
Relació d’un a molts altres o d’un a un altre.
Les funcions poden ésser sentencials i no sentencials Una funció sentencial pot ésser, alhora, funció de veritat , si el valor de la veritat és a dir, la veritat o la falsedat del compost sentencial corresponent és determinat pel mateix valor de veritat dels components com, per exemple, “ahir feia sol i vam fer una excursió”
aboldronar-se
Acudir de sobte molta gent o molts animals en un mateix indret.
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
hisendat | hisendada
Que té hisenda en béns seents, especialment el qui en té molts.
conidi
Micologia
Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent
cabellera
Conjunt de cabells d’una persona, especialment quan són molts i llargs.
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer…