Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Sant Antoni (Cervera)
Art romànic
L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre assistencial es…
Palau Reial (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
En ser Vilafranca de domini reial, no és estranya l’existència d’un edifici d’allotjament dels monarques de la corona catalano-aragonesa, el qual possiblement es construí al final del segle XII El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau el seu palau reial amb l’obligació de donar allotjament al monarca i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran el 1289, segons explica el cronista Ramon Muntaner El 1303 el rei Jaume II va encarregar al sots-veguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau…
Palau 2015
Estat
Les dades sobre turisme van mostrar una afluència sobtada de turistes xinesos rics a les illes 62% dels visitants Aquest increment de visitants va despertar inquietud entre els illencs pel seu impacte ambiental i pel domini de la indústria turística, que és clau ja que aquest sector aporta el 85% de la riquesa nacional Amb relació al Japó, va renéixer la memòria històrica de la Segona Guerra Mundial amb la descoberta d'una tomba massiva de soldats japonesos, i que a l'abril va rebre la visita dels monarques nipons Es calcula que a les illes van morir en combat 16000 japonesos i…
Bernat de So i de Vilaragut
Bernat de So en un retrat que apareix al retaule de Sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló a Évol (Conflent)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…
,
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
Miquel VIII Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1259-82).
Fill d’Andrònic Paleòleg i nebot d’Aleix III Àngel, en morir Teodor II Làscaris, emperador de Nicea, s’apoderà del govern i es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris Per legitimar la seva usurpació davant els grecs, lluità per reconquerir la ciutat de Constantinoble, aleshores seu de l’imperi Llatí Ho aconseguí 1261 i, consolidades les defenses de la ciutat, inicià una forta campanya per obtenir la integritat de l’Imperi Mentrestant, però, volgué alliberar-se de Joan IV el féu cegar i, un cop fet això, tornà a coronar-se Lluità contra Guillem de Villehardouin, príncep de Morea…
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…
Coserans

Vescomtes de Coserans
©
Regió de Gascunya, Occitània, al vessant septentrional dels Pirineus, a la conca del Salat.
És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al…
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte,…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina